Fa un parell de setmanes que vaig exposar aquí el resultat de molts dies de feina, prop de fonts diverses, respecte a la previsió electoral per al 27-S. Hi dominaren fonts de CDC i professionals independents. L'estimació ponderada resultant fou entre 55 i 60 escons per a la candidatura amb Mas de quart de la llista. Després n'he parlat amb moltes fonts, més diverses. Ningú hi ha fet cap objecció, si bé alguna d'elles em digué que creia que aquella candidatura anava encara més a la baixa.
A continuació va sorgir l'enquesta del diari La Razón, del qual no sóc lector. Exposava que la suma d'aquella singular candidatura i la de la CUP els donava 61 escons, o sigui, molt menys. Vaig tornar a fer el recorregut de consultes. Algunes fonts em digueren que hi podia haver un esbiaixament polític. Altres em digueren que ho veien molt possible. Una font -un periodista de gran qualitat i molt moderat- em digué que ho trobava massa. Creia que el secessionisme podria recular més.
Després ha arribat el tema judicial. Sobre aquest no he demanat gaire l'opinió de ningú. Crec que la forma en què ha reaccionat la cosa aquesta secessionista ha estat horrible per a ells. La seva TV n'ha informat pèssimament. Ha volgut ensarronar i s'ha notat molt.
Han tapat que la Guàrdia Civil ha obrat com a policia judicial, és a dir, només obeint el jutge. Voler ficar el govern i la política en el calendari és una vilesa i un immens error. Vegi's com l'advocat de CDC, que és un bon professional, no ha anat per aquest camí. Ho ha fet Homs, de qui sempre m'ha costat creure que en sàpiga un borrall de Dret.
Algú pot dir que en el cas Gürtel i després en el cas Bárcenas, el Govern espanyol o el PP han triat el dia de les accions judicials? No he vist que ningú ho digués, i per tant ambdós temes, sobretot el cas Bárcenas, són molt greus per al PP.
Crec que l'actitud més favorable a Mas no pot anar més enllà del que ha dit Junqueras. Ha parlat sibil·linament sobre el fet que els partits han d'anar amb compte amb aquests temes. Si Ponç Pilat estigués viu li ?ha?gués aconsellat fer el que ha fet. Quant a altres components de l'heterogènia candidatura on hi ha l'hereu de Jordi Pujol, han fet cara d'estar pensant que l'Onyar passa per Girona i el Segre per Lleida. Callar resultava prudent.
No han callat, ni han estan prudents, els infinits mitjans (escrits, radiofònics i de TV) de la galàxia pujolista. Com sempre s'han passat. Haurien de partir de la base que hi ha molts militants i fins i tot dirigents de CDC que tenen assumit que el seu propi partit té molt a aclarir en el tema de la corrupció. Per tant, sortir amb cridòries de verge ofesa no tocava, que diria Jordi Pujol. No tocava perquè molts secessionistes no s'ho poden empassar, cosa que sap tothom. Per això és intel·ligent la posició de Junqueras i de l'advocat de CDC. Però, en fi, que Homs s'equivoqui i, en conseqüència, ho faci tota la llopada mediàtica de la Generalitat no és notícia. És una banalitat.
Qui no entengui que estem en una societat molt i molt reprimida informativament, intel·lectualment i culturalment no entén res. L'únic aspecte positiu d'aquesta repressió evident és que els seus responsables es creuen les seves pròpies mentides.
Jo he estat buscant un "gabinet negre" (que deien a França) de l'Estat o del PP dedicat a obrar subreptíciament contra el secessionisme. La veritat és que no l'he ni ensumat. El que sí que he trobat, i en vaig escriure, són precisament alts funcionaris de l'Estat i del PP que creien que hi havia d'haver alguna modesta cosa d'aquest gènere, queixant-se que no existeixi. Només he sentit dir que Rajoy no està per aquest tipus de coses. Fins i tot l'acusen de callar massa. D'això sí que en tinen indicis, presumpcions i alguna prova.
Francament, passar de callar molt, esperant que les coses es podreixin per elles mateixes, a, de sobte, fer atzagaiades no lliga massa. A més, per ara a Rajoy li ha anat força bé. Aquí està la davallada electoral al caure de Mas, que, segons el meu modest entendre, és el resultat d'un seguit de trets secessionistes contra els seus propis peus. Els que no volem la secessió potser haurem d'acabar reclamant un monument per a Homs i, per descomptat, per a Mas. Aquest va estudiar al Liceu Francès, on hauria d'haver après un adagi gal: "Tot el que és excessiu és insignificant".
