El conseller de Justícia va reclamar a la Universitat d'Estiu de Prada que «la "Catalunya administrativa" no ens faci oblidar la nació completa», afegint-hi «Som-hi, sense oblidar la Catalunya Nord, la Franja (de Ponent) les illes (Balears) i el País Valencià».

També manifestà que Catalunya està formada per dues nacions, «la catalana i l'Occitana» reclamant «lluitar per la unitat política del Països Catalans». En síntesi, l'irredemptisme està servit. Com es cou tot això? Quina gorra de cuiner es vol posar Germà Gordó? Quina bestiesa s'hi pot afegir?

He demanat a les múltiples fonts que la setmana passada em van exposar el paper de mitjancer de Gordó, en la recerca d'un «armistici» en l'enfrontament de la Generalitat amb l'Estat com s'explicaven aquesta sortida de to, no pas vers la pacificació sinó cap a encara més radicalització. Tot Europa odia l'irredemptisme. És com voler recuperar un ull de poll ja curat.

Dues de les fonts de CDC em van dir que la meva informació va irritar ERC. Aquesta va considerar un possible doble joc de Mas, preparant-se pel cas que el 27-S impliqués una clatellada per a l'independentisme. Una altra font, aquesta de la mateixa ERC, m'ho va confirmar. D'aquella queixa va sorgir la necessitat que Gordó efectués una atzagaiada radical. Així ha estat.

Va passar el mateix poc abans del 9-N, en què Gordó també havia efectuat gestions a favor d'una reconducció d'aquella consulta. L'Estat va arribar a donar-hi una certa credibilitat. Això explica unes insòlites declaracions del ministre espanyol de Justícia dient que si la consulta no la convocava ni l'efectuava la Generalitat se'n podia parlar. A continuació, Mas va declarar tot el contrari del que s'havia fet saber al ministre. Mas va assumir públicament la responsabilitat per la consulta. El Govern espanyol es va sentir ensarronat.

Ara s'ha repetit el mateix. Ho deixa ben clar que la primera cadena de TVE hagi donar àmpliament la gravació de les declaracions irredemptistes de Gordó. S'ha acabat l'operació Gordó, que havia implicat, fins i tot, i com vaig indicar, visites al Rei emèrit i a l'actual.

Una alta font del Govern espanyol m'ha dit: «No permetrem que s'intenti tornar a prendre el pèl». La font em cita i mostra una al·lucinant portada d'El Periódico del 26 d'octubre del 2014 amb un immens titular recollint una manifestació de llavors de Mas. «Hem d'enganyar l'Estat».

Em diu la font: «han estat volent ?enga?nyar l'Estat i n'estan orgullosos». En demano l'opinió a un dirigent del PSC: «Fins ara Mas ha estat dient al PP "Això ho porto jo i si ho portés Junqueras seria pitjor". Ara Mas ja no ho pot continuar dient. L'única explicació de tot plegat és que no saben on van però creuen que crear tensió els afavoreix, quan possiblement comencen a espantar molts electors, justificadament».

Totes les fonts mantenen que l'estimació de vot de la candidatura Junts pel Sí continua quedant molt per sota de la majoria, en escons, així com molt lluny de la majoria en vot. Però, en canvi, comencen a considerar que amb el vot de la CUP podien estar vorejant la majoria d'escons.

Un dirigent de CDC em diu: «un escenari que considero probable és que es va donar en els temps en què el secretari general de CDC va ser Pere Esteve: l'anada de CDC i d'ERC vers la creació d'un Partit Nacionalista Català. Crec que la recent creació a l'Avinguda de Madrid de Barcelona d'un local conjunt de CDC i ERC és una notícia important. Les coses van per aquest camí, ja que CDC, amb la candidatura Junts pel Sí, està passant a ser una entelèquia, cosa que ja és CDC». «Haurem anat d'una federació amb UDC a una altra amb ERC, amb el que representa de canvi», em diu la font. Afegeix «si a més resulta que pactem amb la CUP, s'obrirà un horitzó fins ara ben inèdit. Persones que no som d'esquerra, ni col·lectivistes, ens trobarem portats a un món que no és el nostre». La mateixa font em diu: «Per primera vegada no votaré CDC».

La necessitat d'enquestes serioses i ?detallades és més gran que mai. Només hi ha analogies aconseguides a partir de petites mostres. En tot cas, el mullader conceptual, per no dir bipolar - del qual el cas Gordó és un exemple més-ha creat una confusió i una desconfiança que poden ser duradores.