La decisió de confiar la direcció suprema de CDC a l'avui conseller Germà Gordó és una operació cabdal i amb facetes diverses, en funció dels resultats del 27-S. Va ser revelada per aquest diari diumenge.
Fonts de CDC i del món institucional m'han confirmat i ampliat el tema. Continuen creient que la candidatura Junts pel Sí no obtindrà en cap cas la majoria absoluta d'escons, mentre ni pensen en una majoria dels vots.
«Hem d'assumir - em diu una font de la direcció de CDC - que la votació del 27-S ens pot anar malament i ens hi hem de preparar. N' havíem donat un visió massa simplista i cofoia, ara desmentida per les enquestes i per les dificultats que trobem en la mobilització per l'11 de setembre, malgrat ser l' inici de la campanya. Mobilitzem els convençuts, i encara. No creixem. El resultat del 27-S pot obligar Mas, i potser a Junqueras, a plegar, com tu has desvelat. Per això hem de tenir a punt Gordó, que ja s'hi estava preparant des de feia mesos. Ell mateix s'hi refereix en privat. Començava a ser el secret de l' ametlló. Per tant, cal tenir el valor de considerar-ho públicament».
Una altra font de CDC em diu: «Si arribem a tenir un Parlament bloquejat Mas no seria la persona adient per desbloquejar-lo. Tampoc no podem considerar una repetició de les eleccions: representaria no solament la fi de CDC sinó del catalanisme polític. Susana Díaz féu una anàlisi comparable després de les eleccions andaluses».
Una tercera font de CDC em diu: « Si rebem una clatellada serà en gran part per haver efectuat poca tasca de govern. No podem respondre-hi paralitzant-ho tot. Ja en el passat recent va ser Gordó qui va encarnar una alternativa pragmàtica, llavors forçada. Ara pot ser obligada. No podem posar les pomes en un mateix sac. No se'ns perdonaria».
Queda clara la por de CDC a una derrota, seguida d'una paràlisi institucional i administrava després del 27-S. Des de fa anys, CDC ha fet un munt de capgirells. Ara n'ha preparat un altre, amb Gordó.
Després del meu article de diumenge a Diari de Girona les fonts gosen referir-se obertament a un tema respecte al qual tots els mitjans havien passat de puntetes: que Gordó ja va protagonitzar, amb autorització o indicació del mateix Mas, un intent per ensucrar, endarrerir o anul·lar la convocatòria del passat 9-N.
Llavors, el tema va treure el cap en alguns comentaris polítics. També va provocar unes pacificadores declaracions del ministre de Justícia. Mas ho va estroncar. Ara les fonts s'hi refereixen amb detall, considerant-ho un preludi o una primera edició del que aquest diari revelà diumenge.
Una alta font política em diu «abans del referèndum del 9-N del 2014, Gordó va anar a veure el Rei amb afany pactista». Atès que Felip VI va ser proclamat rei el 19 de juny del 2014 li demano si Gordó va veure a aquest o el seu pare. Em respon «els va anar a veure tots dos».
Aleshores Mas es va inclinar finalment per l'opció més radical, la del «talibans» del seu partit. Això ha creat un malestar immens a l'alta administració de l' Estat, tant a Madrid com a Catalunya. La vaig exposar en una «Guspira». Rajoy és acusat de tou i de deixar que Mas li prengués el pèl, cosa greu en els actuals temps preelectorals espanyols. El que era molt difícil abans del 9-N ara pot ser impossible.
Com tots els moviments discrets o secrets, la diguem-ne operació Gordó atrau o repel·leix per raons diverses i contradictòries. Va passar en el cas (ben diferent) del 23-F o amb el retorn de Tarradellas, que vaig revelar en el seu moment. Ve a ser com una caixa tancada de la qual pot sortir no se sap quin tipus de Germà Gordó. Aquest és relativament nou en la política efectuada sovint en camps opacs. Les converses amb les fonts van mostrar que Gordó vol el poder però no sembla comptar amb un equip. Sense l'ajut de Mas sembla difícil que el pugui formar. L'empara només la por d'un fracàs electoral el 27-S i, segurament, la possibilitat que Mas vulgui poder teatralitzar la seva retirada.
Una molt alta font de CDC em diu que «Gordó s'ha estat movent molt per succeir Mas i aquest sempre ho ha considerat una possibilitat. Gordó ha volgut fer creure que eventualment podria restablir ponts amb el Govern central. Ha usat força el nom de la seva dona, Roser Bach, membre del Consell General del Poder Judicial, com si aquesta institució, amb forta majoria del PP, fos una font de poder polític, cosa que no és certa. A més, Bach hi va arribar gràcies al PSOE, fet ben singular». La font afegeix que Gordó també té bons lligams en ambients eclesials que fins ara no han volgut fer cas a Mas quan els ha demanat suport per l'independentisme. Ho vaig exposar en un detallat article.
Les fonts creuen que de vegades Mas veu quelcom d'elemental: que després d'ell hi pot haver un immens desori, en part pel fet que ell ha volgut una candidatura molt inclinada vers la trencadissa o les trencadisses. Hi pot haver una situació de tants caps com barrets. A Mas li va bé que després res no vagi gaire rodat -cosa ben segura- però tampoc vol que hi hagi un maremàgnum que es giri contra ell.
Al PP Gordó no li fa por. Va ser gerent de CDC, funció que pot ser afí o complementària amb la de recaptador d'ajuts econòmics. És un tipus de tema que pot donar per molt, o tenir relació amb el que se'n diu els morts que hi pot haver en armaris. Altres temes, ja exposats en la meva «Guspira» de diumenge (com la CDC de Perpinyà, l' inici del tema Innova i la privatització del proveïment d'aigües de Barcelona) també poden incitar-lo a la prudència.
Una font em diu «Gordó pot ser una bifurcació, en un ramal, d'una branca en un creuament de camins». Tradueixo: pot anar per moltes direccions en funció del resultat del 27-S. Una altra font utilitza una frase idiomàtica empordanesa «ni tu ni vós», en el sentit que es tracta d'una operació polifacètica, precisament per ha estat concebuda secretament. Un secret relatiu ja que ahir vaig saber que un dirigent d' ERC ja deia tenir-ne indicis.
Un altre dirigent de CDC hi afegeix: «Crec que Mas pensa més que res a plegar. Deixar el poc del que queda de CDC a Gordó seria una prova que efectivament s'han d'abaixar veles, almenys per un temps. La CDC dels negocis i la del món municipal veuria Gordó entre bé o senzillament millor del que ara gosa admetre. Assumim que el 9-N no va servir per res de bo. Un altre fracàs el 27-S seria irrecuperable per a CDC. Molts creiem que hem de mantenir-nos en el poder com sigui. El balanç del Govern sortint és molt dolent. Però un parell de mesos d'un govern amb ERC, ANC, "mnium, excomunistes i exsocialistes ( i potser la CUP) seria per posar-se a córrer. No tinc cap simpatia per Gordó. Però hi ha d'haver algú que abaixi veles. El 27-S no hi haurà clams de victòria, ni n'hi hauria d'haver si guanyéssim les eleccions. Ens hem d'injectar ?realisme».
