La Generalitat va perdre 6.832 empleats públics els últims cinc anys i la seva plantilla és avui de 159.294 persones. Aquesta xifra contrasta amb els 166.126 treballadors que hi havia en el mateix mes del 2010. Les dades posen de manifest la contenció de personal que aplicada per l'administració autonòmica durant la crisi.

El passat 22 de juliol, i després de quatre anys sense oposicions, el govern català va anunciar que tornaria a oferir ocupació pública. En concret, va treure a concurs 1.230 places, uns llocs que no seran de nova creació, sinó que s'usaran per cobrir el 50% de les que havien quedat desertes l'any passat, principalment per jubilació.

De les places ofertes, 340 pertanyen al sector sanitari, 300 a l'educatiu i 153 seran per a bombers, mentre que hi ha 40 llocs per a cossos tècnics de gestors tributaris i 20 per al cos superior d'inspectors tributaris de l'Agència Tributària Catalana, entre altres perfils.

Els sindicats de la funció pública consideren l'oferta insuficient. De fet, el responsable de la funció pública de la UGT, Xavier Casas, va assegurar que la convocatòria d'ocupació pública anunciada a final de juliol no servirà per augmentar el número de personal al servei de la Generalitat, sinó perquè interins es converteixin en funcionaris, per exemple. Casas va augurar que a final d'any el nombre d'empleats públics haurà tornat a caure, a causa, per exemple, de les jubilacions.

Així, segons les dades del registre general de personal de la Generalitat, l'administració autonòmica tenia al tancament de juny un total de 114.998 funcionaris, fet que suposa 5.509 menys que cinc anys abans, mentre que el personal laboral amb contracte indefinit suma 4.442 persones, 904 menys.

La variació és menor en altres tipologies laborals; hi ha un total de 32.362 interins, només dos menys que fa cinc anys; un total de 7.141 laborals temporals, 280 menys que llavors, 125 eventuals (96 menys), o bé 162 alts càrrecs (42 menys).

Aquestes xifres inclouen el personal que treballava en els departaments de la Generalitat i els organismes que en depenen, però no als empleats de les empreses públiques ni les seves fundacions.

Tot i la pèrdua oficial de 6.832 llocs de treball públics aquests cinc anys, els sindicats van elevar la xifra a 8.000, precisament perquè aquest registre no incloïa el personal de les empreses públiques, amb i deixa fora organismes com l'antiga Gisa o el Incasòl, que van patir ajustos de personal durant els últims anys.