Un company de pis del manter que va morir en caure des del balcó de casa seva de Salou va afirmar ahir que havia vist com els mossos van forcejar amb la víctima quan intentaven detenir-lo, unes circumstàncies que Interior va negar amb rotunditat, insistint que no hi havia hagut cap contacte físic entre el difunt i els cossos de seguretat. En declaracions als periodistes, Babakar, un company de pis del difunt, Mor Sylla, va assegurar que, des d'una habitació contigua, que també té sortida al balcó, havia vist com els Mossos d'Esquadra que van irrompre dimarts passat a l'habitatge en l'operació contra el 'top manta' forcejaven amb el manter, de 50 anys i d'origen senegalès.

«Sí que hi ha forcejament, per això cau Mor. Si no hi ha contacte físic, com caus?», es va preguntar el company de pis, que va remarcar que estava segur que havia vist com els mossos forcejaven amb la víctima al balcó: «Ho puc dir aquí i davant del jutge».

Visiblement irritat, el director dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, va defensar la versió policial, avalada pel testimoni de dos ciutadans que, segons els Mossos, van veure l'incident des de la plaça Sant Jordi de Salou i que van acreditar que no hi va haver contacte físic entre els agents i la víctima. «Rotundament, no hi va haver contacte físic», va indicar Batlle, alçant la veu davant la insistència dels periodistes, que el van abordar abans que participés, al costat del conseller d'Interior, Jordi Jané, en una Junta de Seguretat Local extraordinària a Salou.

«El relat de la força policial que va actuar i dels agents que van estar més prop de la persona que es va precipitar és d'una coherència absoluta i coincideix amb el relat de gent absolutament independent, anònima, que va veure l'incident i que han relatat que no hi va haver contacte físic», Va remarcar Batlle.

El director dels Mossos va assegurar que, en contra del que havia sostingut el company de pis de la víctima, «no hi va haver cap forcejament» entre els agents i Mor Sylla. «Estem desitjant que quan això s'hagi de discutir on toca, en seu judicial, puguin veure la credibilitat del testimoni d'aquestes persones», va afirmar Batlle, en relació amb les queixes dels companys de la víctima sobre l'actuació policial.

Segons el director dels Mossos, «quan un ciutadà rep una actuació policial acostuma a queixar-se de la contundència policial, sobretot si ha comès algun delicte». Per aquest motiu, va aclarir que de moment no es plantegen revisar els protocols policials -«que sempre són objecte de revisió, avaluació i valoració»- sobre les entrades a habitatges en registres policials. Segons Batlle, els Mossos han efectuat sense problema nombroses entrades per registrar habitatges, com van fer dimarts passat a Salou, on van tenir un «resultat imprevist, fruit d'un accident molt desgraciat».

Batlle, que va advertir que en les pròximes setmanes hi haurà «maniobres d'intoxicació» per intentar posar en dubte l'actuació policial, es va mostrar convençut que no es trobarà cap gravació sobre l'operació, malgrat que, com passa sempre en aquests casos, buscaran a les càmeres de seguretat dels voltants per si es va captar l'incident.

El conseller compareixerà

El conseller d'Interior, Jordi Jané, va anunciar que havia sol·licitat comparèixer, a petició pròpia, a la Diputació Permanent del Parlament per donar explicacions de l'operatiu policial contra el 'top manta'duta a terme a Salou (Tarragonès) aquesta setmana i on va morir un home de nacionalitat senegalesa.

El conseller va explicar que la seva voluntat és fer la compareixença «quan abans millor», i va recordar que l'actuació dels Mossos d'Esquadra es feia contra un grup organitzat que importava objectes falsificats i operava des del 2014 a Salou.

El conseller va advertir que, a més d'exposar al Parlament la versió dels Mossos sobre com es va produir la caiguda, també donarà detalls sobre el dispositiu dels Mossos durant els incidents posteriors i sobre l'operació contra la banda d'importadors de productes falsificats de la que suposadament formava part la víctima. Jané va insistir que l'operació es va dirigir contra un grup que des d'abril passat havia importat a Salou, a través de serveis de paqueteria, un total de 958 quilos de peces falsificades, com roba, calçat esportiu i joies, en 83 paquets remesos des de països com Turquia o el Regne Unit, i que en els registres van confiscar més de 5.000 peces destinades al 'top manta' i 3.300 euros en efectiu.

Per la seva banda, el president de la comunitat senegalesa a Espanya, Momar Dieng Diop, va demanar serenitat als seus compatriotes i va reclamar a les autoritats que aclareixin la mort de Mor Sylla.

Lluís Salvadó (ERC) va apostar per obrir un «debat en profunditat» per abordar el top manta, perquè les administracions públiques intentin «regularitzar» aquesta activitat comercial. També va defensar que aquesta activitat «il·legal es transformi en una regularitzada», amb la seva incorporació als «canals i circuits» de vendes ambulants, una experiència que ja s'ha dut a terme en altres països.