Els experts defensen vies de diàleg per evitar mesures «dràstiques»

Catedràtics de Dret Constitucional avalen la reforma de la llei per encabir una solució política

12.08.2015 | 06:30
El suport a la independència condiciona la reforma constitucional.

Alguns catedràtics de Dret Constitucional d'arreu de l'Estat espanyol van advocar per reconstruir el diàleg entre el Govern central i les institucions catalanes després de les eleccions del 27-S, ja que en cas contrari es podrien aplicar mesures «dràstiques», com la suspensió de l'autonomia o processar els futurs diputats catalans. Davant una possible declaració d'independència si guanyen les forces que aposten pel caire plebiscitari de les pròximes eleccions, aquests experts reconeixen que la Constitució no dóna cabuda a aquesta possibilitat i aposten per la seva reforma.
El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d'Oviedo Ignacio Villaverde va assenyalar que «hi ha d'haver una solució política», ja que la «solució jurídica» és «un disbarat», en referència a aquestes mesures dràstiques. Va opinar que una declaració unilateral d'independència es podria qualificar com «un delicte de secessió, de ruptura de la unitat nacional i la Fiscalia podria actuar en contra dels diputats del Parlament per un delicte gravíssim, fins i tot el Govern central podria declarar un estat de setge». Va considerar que a l'actual sistema constitucional no existeixen les eleccions plebiscitàries, que són «una manipulació política molt tergiversadora» per convertir unes eleccions autonòmiques, «com altres», en una «decisió encoberta sobre la independència».
Respecte a la majoria suficient per iniciar el procés d'independència, Villaverde va apuntar que «el més democràtic» és comptar els vots més que els diputats. Va precisar que el «silenci», l'abstenció, també s'hauria de comptar i que hauria d'exigir-se una majoria qualificada de dos terços o tres cinquens del cens.
Si es produeix aquesta majoria «àmplia» a favor de la independència, el Govern central «hauria d'escoltar» els catalans i va opinar que «només hi ha un camí», que és «la reforma de la Constitució», en què Catalunya «deixi de ser una comunitat autònoma i s'independitzi d'Espanya» però a través d'«una fórmula confederal», la que «ells negociïn bilateralment amb l'Estat espanyol». Després d'insistir en aquesta reforma, en especial pel que fa a l'«estat autonòmic», va demanar que no s'aprofiti per establir de nou diferències entre les denominades comunitats històriques i la resta.
Per al president del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, Benigno Pendás, «si algú atempta contra la llei, caldrà actuar en conseqüència». Va sostenir que els partidaris de la independència han emprès «un camí cap enlloc» i «una fugida cap endavant» i va recalcar que, segons el seu punt de vista, ni l'ordenament jurídic espanyol ni l'europeu recullen les aspiracions dels secessionistes, que no són «convenients per a ningú» i a més són «impossibles».
El president del Consell Consultiu d'Andalusia, Juan Cano Hueso, en una reflexió a propòsit del referèndum a Catalunya, va coincidir que hi ha formes dràstiques d'impedir aquesta declaració d'independència, encara que preferiria la negociació i el diàleg. Va recordar que es podria suspendre l'autonomia o declarar l'estat d'excepció, com preveu la Constitució, però «la realitat és que es tracta de mesures tan extremes i traumàtiques que pressuposen el fracàs de tota racionalitat i diàleg en el conflicte». Segons la seva opinió, «millors opcions» són «les basades en la negociació i el diàleg», que podrien escometre's en el marc de la Comissió bilateral Estat-Generalitat, prevista en l'Estatut.
També va considerar «imprescindible» la reforma de la Constitució «en sentit federal», que conjugui per als territoris una major autodeterminació política compatible amb un Estat federal únic, encara que no unitari, que salvaguardi en tot cas la igualtat de drets i llibertats fonamentals del conjunt de la ciutadania amb independència del lloc de residència.
Per la seva banda, el president de la Fundació Ciutadania i Valors, Xabier Albistur, va dir que «el primer és saber què vol la ciutadania» i insisteix que el més important és «la proporcionalitat» dels vots més que el nombre d'escons. Sobre la possibilitat de suspensió de l'autonomia, va indicar que «fer por a la gent amb amenaces, fanfarronades i arguments d'aquest tipus no va enlloc» i va assenyalar que Artur Mas, i la resta de polítics independentistes estan «prou abonats per les majories que tenen». Respecte a si és possible aquesta qüestió en la Constitució, Albistur va dir que té els seus «dubtes», encara que va advertir que la Carta Magna «serveix com a argument» per fer el que a cadascú li vingui de gust quan ostenta el poder.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema