L'Estat ja posseeix més del 50% -el 50,31%, concretament- del deute de la Generalitat i s'ha convertit, per tant, en el seu primer creditor, segons assenyalen les dades del Banc d'Espanya. Així doncs, el deute en mans de l'Estat suma 32.661 milions d'euros d'un total de 64.792 milions, que és el deute que sumava la Generalitat al passat març del 2015, referents a les últimes dades disponibles.

El pes de l'Estat en el deute de la Generalitat ha augmentat considerablement durant la crisi, a causa de la impossibilitat de la Generalitat d'accedir als mercats financers. De fet, al març del 2012, l'Estat posseïa només 2.020 milions d'euros del passiu de la Generalitat. Aquell any, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va ?reivindicar la posada en marxa dels anomenats "hispabons", una espècie d'emissions conjuntes de deute de l'Estat i les comunitats amb la garantia del Tresor Públic. Finalment, i a causa de les dificultats de liquiditat de les comunitats, el Govern va acabar habilitant el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

Davant la impossibilitat de finançar-se directament en els mercats, la Generalitat va optar des d'un principi per acudir al FLA, un mecanisme de liquiditat pel qual l'Estat emetia deute i després prestava el finançament obtingut a les comunitats adherides.

El recurs a aquest fons i al pla de pagament a proveïdors ha fet que l'Estat, a través del Fons de Finançament a Comunitats Autònomes, hagi acabat controlant un 50,31 % del passiu de la Generalitat. Pel que fa a la resta del deute de la Generalitat, 12.525 milions (el 19,33% del total) corresponen a préstecs, tant a llarg com a curt termini, d'institucions financeres nacionals, mentre que 6.669 milions més (el 10,29% del total) corresponen a préstecs d'institucions financeres internacionals.

D'altra banda, el deute de la Generalitat que està en circulació com a fruit d'emissions de l'administració catalana suposa un total de 10.306 milions d'euros, el que representa el 15,90% del passiu de la Generalitat.

El passat 15 de juliol el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar que la dependència de la Generalitat del FLA feia que, en la pràctica, l'administració catalana estigués "intervinguda". "No en tenim tres -en referència a la "troica"- però en tenim un", va assegurar Mas-Colell fent al·lusió a la dependència que la Generalitat té de l'Estat en no controlar les seves bases fiscals.

Aquesta situació de màxima dependència financera de Catalunya respecte a Espanya ha coincidit amb el debat sobiranista obert a Catalunya, i en aquest escenari polític de fons els sectors sobiranistes han arribat a plantejar també l'hipotètic debat sobre el repartiment del deute.

Al juliol, durant l'últim ple del Parlament català, el president de la Generalitat, Artur Mas, va invitar el Govern a seure i negociar de manera "civilitzada" amb Catalunya després de les eleccions del 27 de setembre. En aquesta intervenció, Mas va insinuar també que al Govern espanyol li interessaria negociar per poder pactar amb una eventual Catalunya independent el repartiment del deute de l'Estat. "Les institucions catalanes tenen un deute d'uns 60.000 milions d'euros. Si fóssim independents tindríem un dels deutes més baixos de la Unió Europea, excepte que l'Estat vulgui pactar, perquè una part del deute (la de l'Estat) cauria a les nostres espatlles", va assegurar Mas, especulant sobre aquest escenari.