«Vaig pensar que d'aquí no en sortia», va recordar Joaquín Aguilar, propietari d'un restaurant situat a la zona de l'incendi d'"dena, que ha devorat la seva terrassa. Aguilar va assenyalar que «ahir (diumenge) al migdia vam veure en el bosc de l'esquerra una mica de foc i vam pensar que poca cosa i tal... Però als cinc minuts van començar unes flamarades molt fortes, jo tenia el restaurant ple de taules».
«Llavors, vaig sortir i vaig dir que anessin traient els cotxes d'aquí no sigui que vagi a més», va rememorar que li va dir als seus clients. «Dos minuts més i tot va començar, i li vaig dir als clients que marxessin d'aquí, i jo ja no vaig reaccionar, em vaig quedar aquí, vaig agafar la mànega per poder apagar el que podia i hi va haver un moment que em vaig posar nerviós perquè vaig pensar: "d'aquí no surto". Quinze minuts dolents de dir "estic aïllat"», va explicar el propietari del restaurant, que ja ha pogut tornar per veure els danys que ha causat el foc.
Un altre veí de Sant Salvador de Guardiola, Antoni Planell, va reconèixer que estava vivint la situació «amb molta desesperació, perquè hi ha moltes cases i hi ha una urbanització aquí a dalt, i va ser terrible el que va passar, pensàvem que havia fet més mal als habitatges».
Va afegir que el foc va arribar a només sis metres de la urbanització del Bosc Gran, tot afegint que «sort que hi havia la carretera i un bon equip de bombers i el van poder controlar. Era molt difícil amb l'aire, feia un vent de més de 30 quilòmetres per hora i era molt sec i perillós, molt perillós».
La família Nisot, de Bèlgica, es mirava des de la piscina de la casa rural de Can Ollé com les flames de l'incendi d'"dena s'acostaven. Va ser «impressionant» veure com «en pocs minuts» aquell fum llunyà ja era «al costat», explica en Vincent. Els propietaris van decidir evacuar-los i quedar-se sols a defensar la casa.
Però la «virulència» de l'incendi també els va fer marxar poc després. Al costat, la família de Can Calafell va rebre l'ajuda d'amics per protegir la masia fins que arribessin els bombers.
«Ha estat un miracle», deia la Clara, admetent que va passar por. Mentrestant, en Josep, de Ca la Morera, assegurava encara molt emocionat que s'havia salvat gràcies al canvi de vent que hi va haver al vespre.
