Discurs del rei Felip

"El respecte a la llei no pot ser un simple tràmit ni una alternativa"

En l'acte d'entrega de despatxos als nous jutges, el monarca diu davant d'Artur Mas que "respectar la llei és la font de legitimitat i l'exigència ineludible per una convivència en pau"

23.07.2015 | 16:35
El rei Felip VI i el president Artur Mas

El rei Felip VI ha assegurat aquest dijous a Barcelona que "per a les institucions de l'estat, el respecte a la llei mai ha estat, ni és ni ha de ser un simple tràmit, una mera formalitat, una alternativa; en la seva arrel més profunda, respectar la llei és la font de legitimitat i exigència ineludible per a una convivència democràtica en pau i llibertat". El monarca ho ha dit durant el seu discurs en l'acte d'entrega de despatxos als nous jutges, amb presència del president de la Generalitat, Artur Mas, el conseller de Justícia, Germà Gordó, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, entre altres autoritats.

L'acte ha tingut lloc al Palau de Congressos de Catalunya, i ha comptat amb la presència de nombroses autoritats. És el primer cop que es veien el rei i el president Mas després de la trobada al Palau de la Zarzuela la setmana passada i un cop presentada la llista unitària per a les eleccions del 27-S. La salutació i les converses entre els dos, molt observades, han estat fredes, cordials i serioses, segons alguns testimonis. Durant l'acte, on estaven de costat, gairebé no han creuat cap paraula, i fins i tot s'han defugit mútuament la mirada. En acabar, Mas ha parlat uns moments amb Lesmes, i més tard tots plegats han compartit copes de cava en un espai apartat de la premsa.

En el seu discurs, el rei ha encoratjat els nous jutges a servir la ciutadania, que necessita la justícia per al seu progrés social i la convivència pacífica. Ha recordat que la Constitució estableix Espanya com un estat social i de dret, i per això, segons ell, cal una justícia independent. Als nous jutges, els ha instat a actuar amb saviesa, talent, prudència, serenitat, mesura, integritat, honestedat i imparcialitat.

Així, la justícia ha de defensar la Constitució, que és "plenament vigent" i "imprescindible" per al bon funcionament del país i el seu desenvolupament econòmic i social. De fet, per al rei Felip VI, és a través de l'estat de dret que els ciutadans "troben la garantia de les seves llibertats davant dels poders públics", i aquets estan "sotmesos a l'imperi de la llei, i respectant-la, garanteixen l'ordenat funcionament de l'estat".

Així mateix, ha indicat que tant per al poder judicial com per a la resta d'institucions de l'estat, "el respecte a la llei mai ha estat, ni és, ni ha de ser un simple tràmit, una mera formalitat, una alternativa; en la seva arrel més profunda, respectar la llei és la font de legitimitat i l'exigència ineludible per a una convivència democràtica en pau i llibertat".

Per la seva banda, Lesmes també ha instat els nous jutges a "custodiar sense ambigüitats" la Constitució i les lleis, i ha assegurat que "no hi ha democràcia sense respecte a la llei". Només així, segons ell, es podrà ajudar els ciutadans en els seus conflictes diaris, i més encara en època de "turbulència econòmica i social". "Cap societat prospera amb conflictes", ha afegit.

Així mateix, ha recordat als jutges que han d'actuar amb independència, i que el CGPJ els protegirà i ajudarà en aquesta missió.

Per últim, la directora de l'Escola Judicial, Gema Espinosa, ha destacat el rigor dels nous jutges, que han tingut un curs de dos anys amb molta pràctica. Tot i així, els ha demanat responsabilitat, una cosa que, com l'experiència, "no s'ensenya sinó que s'adquireix". També els ha demanat respecte i bon tracte per a totes les parts d'un judici.

Un jutge nascut a Catalunya però cinc hi treballaran

Les 25 dones i els 10 homes que formen part de la última promoció sortida de l'Escola Judicial amb seu a Barcelona, la número 65, han rebut avui els seus despatxos en un acte presidit per Sa Majestat el Rei i celebrat al Palau de Congressos de Catalunya.

Les dones, que suposen ja més de la meitat dels 5.352 jutges espanyols, representen el 71,4 % dels integrants de la nova promoció, percentatge que supera tant el de l'anterior (68,1 %) com el de la que va sortir de l'Escola l'any 2013 (62,8 %).

Atenent al lloc de naixement, Madrid és la comunitat autònoma que més jutges aporta (7), seguida pel País Valencià (4) i per Andalusia, Castilla i Lleó, Galícia i el País Basc (3 cadascuna). Entre els nous jutges n'hi ha també dos nascuts a Aragó, Illes Balears, Navarra i l'estranger i un a Astúries, Cantàbria, Catalunya i La Rioja. La mitjana d'edat a l'ingressar a l'Escola Judicial era de 27 anys, enfront dels 30 anys de la promoció anterior.

Pel que fa als idiomes, els 35 nous membres de la Carrera Judicial declaren tenir coneixements d'anglès i 15 d'ells també de francès. A més, vuit parlen català, tres euskera i altres tres gallec.

Només dos dels membres de la promoció, el 5,7%, tenen o han tingut algun jutge o magistrat a la família; mentre que un altre 25,7% tenen algun familiar advocat, procurador, notari, fiscal, secretari judicial, etc. Això significa que el 68,5% dels nous jutges pertanyen a famílies sense relació prèvia amb el món jurídic.

En el 97,1% dels casos, els nous membres de la carrera judicial van comptar amb el recolzament econòmic dels seus pares durant la preparació de l'oposició, a la que van dedicar una mitjana de tres anys i un mes; i el 17,1% d'ells van gaudir d'una beca durant aquest temps.

En l'enquesta que va complimentar a l'ingressar a l'Escola Judicial l'any 2013, després de superar les oposicions, el 36,7% dels aleshores alumnes van dir que la jurisdicció penal era l'àrea preferida per exercir la seva professió en el futur; mentre que el 22,7% va mostrar la seva preferència per la jurisdicció civil. Els jutjats de família (13,9%), els de Menors (10,13%) i els de Violència sobre la Dona (7,6 %) van ser les següents opcions escollides.

Els 35 homes i dones que s'incorporen ara a la carrera, en qualsevol cas, tindran la seva primera destinació com jutge de reforç als jutges d'Adscripció Territorial.

Nou d'ells ho faran a Madrid, cinc a Catalunya -quatre a la demarcació de Barcelona i un a la de Tarragona- i quatre al País Valencià -dos a València i dos a Alacant-. A més, dos aniran destinats a les Illes Balears, el País Basc -un a Biscaia i un altre a Guipúscoa-, Castella i Lleó -un a Burgos i un altre a Valladolid-, Navarra, Aragó -els dos a Saragossa- i Castella La Manxa -un a Toledo i un altre a Guadalajara-. Per últim, un dels nous jutges anirà destinat a cadascuna de les següents Comunitats Autònomes: Cantàbria, Canàries -a Santa Cruz de Tenerife-, La Rioja, Galícia -a Ourense- i Astúries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema