o han deixat passar ni vint-i-quatre hores. La Generalitat s'ha llençat a la privatització descarada del molt públic Hospital Clínic de Barcelona i també a l'adjudicació d'un polèmic concurs d'ambulàncies per valor de dos mil milions. En ambdós casos, la Generalitat ha desestimat d'una bufada milers d'al·legacions. Dia 13, pacte ERC i CDC. Dia 14, consorci privatitzador del Clínic i resolució de l'inefable concurs d'ambulàncies. Renoi, el que ens pot arribar a caure a sobre.

Durant mesos, ERC havia fet la puta i la Ramoneta, mentre algunes forces anti-retallades creien que ERC impediria certes maldats sanitàries. Era una ingenuïtat. A l'hora de la veritat ERC sempre ha emparat totes les malifetes de CDC, en especial les sanitàries.

Malgrat no tenir una majoria clara, la Generalitat va fer de tot. Ara ho farà molt més. Llavors jo tenia on escriure'n amb extensió. Ara no. Intentaré, «per l'onore», fer el que pugui. Però el teló de fons ha canviat: ara ERC no ha fet comèdia. No té ni un mil·límetre de millor que CDC. Això és així. Comparteixen independentisme i desvergonyiment.

Quan hi ha privatitzacions i adjudicacions pel broc gros és lògic estar amatent a veure què passa amb els finançaments dels partits, en particular en temps de cares campanyes electorals. Parlem de garrofes.

Són dies de repartiments diversos, com les futures conselleries. Una part del personal dels partits ara col·ligats trobarà feina. ERC mai no ha volgut Salut ni CDC els hi cediria. Els beneficis econòmics que Salut pot implicar són massa grans i estan massa establerts des dels temps en què Xavier Trias va ser conseller. En canvi, ERC somnia, com sempre, en Ensenyament, Cultura i Benestar Social. En Salut, per a decidir les coses més singulars, CDC ja compta amb Jaume Aubía, Josep M. Piqué i, per a donar la cara, Xavier Pomés. Res canviarà. No estic segur de que tots els temes del mal govern i de la corrupció comencin a sortir. Ans em temo el contrari. Si, com sembla, CDC rep més ajut de persones agraïdes, podrà dedicar-lo a tapar encara més la veu dels que no estem en cap menjadora. Tinc bons senyals de que això anirà així. Són capaços de tot, avui més que ahir i menys que demà.

El front independentista col·ligat només mira al 27-S. Voldrien assolir la majora absoluta (68 escons) que avui considero impossible. Com també considero impossible, a dia d'ara, que l'assoleixi la franquícia de Podem i Iniciativa. O sigui que la suma de l'ex CIU i d' ERC probablement recularà, atès que té 71 escons. Ara bé, CDC anava vers la consecució d'una trentena de diputats i ERC encara menys. Ningú sap si l'efecte de crida d'abans-d'ahir durarà gaire, ni tampoc se sap si explotarà algun gran artefacte del camp minat per on passà CDC.

Cal no oblidar la CUP. Ara diu que no votarà la investidura d'Artur Mas. En tot cas, és un grup molt peculiar, imprevisible. Segur que ningú hi pot comptar de manera continuada. Està esdevenint molt complementari - no suplementari - respecte a ERC, cosa que a la CUP li pot anar bé electoralment. Erosionarà ERC com aquesta ho volgué fer amb CDC.

O sigui que allò de la fraternitat independentista que me'n donin el número de telèfon, perquè no sé on viu.

Ara bé, respecte a no badar, seria millor fer-ho respecte a qui continuarà sent president. Ha ressuscitat i no pot ser que tingui ganes de morir-se, políticament. Abans-d'ahir, la majoria del Consell Nacional d'ERC compartia aquella meva por. Si Oriol Junqueras hagués volgut fer aprovar per vot nominal l'entesa entre ERC i CDC no ho haguera aconseguit. Per això va usar, i abusar de, la figura del «consentiment».

Això ha estat un modest esbós de pinzellada parcial. Patirem molt però ningú s'ha de creure que l' independentisme ja ha guanyat, perquè no serà així. Intentaré afegir-hi altres pinzellades.