El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va donar ahir instruccions a la Fiscalia Superior de Catalunya per presentar querella pel procés participatiu del 9N, però el fiscal superior català, José María Romero de Tejada, s'hi va oposar "en no considerar-ho procedent".
Per aquest motiu, i davant aquesta discrepància interna, Torres-Dulce ha convocat per dimecres una junta de fiscals de sala amb la finalitat d'avalar la seva decisió de presentar la querella contra els responsables polítics de la consulta, que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional dues vegades.
El fiscal general de l'Estat va fer ahir pública finalment la seva decisió de presentar querella després de rebre la comunicació de la Fiscalia Superior de Catalunya expressant la seva coneguda postura: "de moment no procedeix iniciar accions penals contra els responsables de l'anomenat procés de participació ciutadana".
Segons un comunicat oficial del Ministeri Públic, "el fiscal general de l'Estat considera que ha de formular-se querella davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i així ho ha ordenat avui", però "el fiscal superior, José María Romero de Tejada, no ho considera procedent i així li ho ha comunicat a última hora de la tarda d'avui" a Torres-Dulce.
Romero de Tejada va convocar divendres passat a la Junta de Fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya i la majoria dels seus membres es van mostrar contraris a la presentació de la querella en considerar que no existeix base jurídica per a això.
Atès que la setmana passada no va concloure el seu debat, la junta va tornar a reunir-se ahir i, de nou, va expressar la seva oposició a que es presenti una querella contra el president de Catalunya, Artur Mas, i altres responsables del govern català per suposades responsabilitats penals en el procés consultiu celebrat el passat dia 9 de novembre.
En vista de l'oposició de la Fiscalia catalana per a la presentació de la querella, i de la decisió adoptada en el mateix sentit pel seu màxim responsable, Torres-Dulce ha convocat la Junta de Fiscals de Sala en aplicació de l'article 27 de l'Estatut Fiscal, que estableix el tràmit del Ministeri Públic quan existeixen discrepància internes.
El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada va ser proposat per al càrrec pel Fiscal General al juliol del 2013 per substituir a Martin Rodríguez Sol, que es va veure forçat a dimitir el 5 de març de l'any passat després que la Fiscalia General li obrís un expedient per a rellevar-lo després d'haver defensat en una entrevista la legitimitat d'una consulta al poble català, dins d'un marc legal.
Torres-Dulce va assegurar llavors que les declaracions del fiscal català no van ser només la causa de la seva remoció, sinó que en l'anàlisi d'un any d'exercici es va constatar que va comprometre la seva imparcialitat.
El full de ruta
El mateix dia en què es va evidenciar el xoc entre les dues fiscalies, el president del Govern, Mariano Rajoy, va enviar una carta de resposta a la qual li va dirigir el president català, Artur Mas, en què li exposa els arguments de l'Executiu sobre una consulta sobiranista "en la mateixa línia" que els que ha defensat fins ara. Fonts de l'Executiu van confirmar que Rajoy havia dirigit la seva carta de resposta a Mas i no van revelar el contingut, recordant que les cartes concerneixen al seu destinatari, en aquest cas, el president de la Generalitat de Catalunya.
Mentrestant, les forces sobiranistes van reaccionar amb escepticisme davant la visita del president del Govern, Mariano Rajoy, a Catalunya els pròxims dies -segurament dissabte-. En tot cas, en el bloc sobiranista, la portaveu de CDC, Mercè Conesa, va afirmar que l'únic que esperava el seu partit de la visita de Rajoy era que s'obrí a negociar un referèndum sobiranista, encara que no alberga esperances que això pugui produir-se. La portaveu d'ERC, Anna Simó, va lamentar que "l'únic que hem escoltat de la seva banda és un 'no' a tot el que es demana a Catalunya i els únics arguments que ha utilitzat per oposar-se a la independència són els de la por". CDC i ERC també van criticar la proposta de reforma constitucional del PSOE. Per a Esquerra, els socialistes només pretenen "tunejar" la Carta Magna perquè res no canviï, mentre que Convergència només ho aprova si la modificació permet fer una consulta "definitiva" sobre la independència.
