El president del Govern, Mariano Rajoy, va avançar ahir que avui contestarà a la carta que li va enviar després del 9-N el president de la Generalitat, Artur Mas, i que vindrà pròximament a Catalunya per defensar tot en el que creu i explicar "millor que fins ara" les seves raons i arguments.

La seva intenció, diu, no és posar en marxa una campanya informativa especial, però ha assumit que "lògicament" haurà d'explicar "millor que fins ara" les seves raons i arguments. El que pensa fer, segons va exposar, és parlar als catalans de la situació econòmica i de la generació d'ocupació i intentar explicar-los que ara hi ha una gran possibilitat per superar uns anys de crisi i consolidar totes les polítiques en marxa.

"Parlaré de tots els temes que preocupen el conjunt dels ciutadans de Catalunya, dels seus comptes públics, del Fons de Liquiditat Autonòmica i de l'ajuda que el conjunt de l'Estat ha proporcionat a Catalunya i d'altres comunitats en les quals la crisi va copejar amb més duresa", va assenyalar. Rajoy va avançar també que explicarà que ell no vol que hagin d'escollir entre ser catalans o espanyols perquè "tot aporta" i "essent catalans, espanyols i europeus, estan en el G-20".

"Defensaré allò en què crec"

"Jo aniré a Catalunya a parlar als catalans, a defensar els seus interessos, que són molt més importants que els interessos d'algunes persones per purs prejudicis ideològics", va afegir, abans de resumir les seves intencions: "Aniré a Catalunya a defensar allò en què crec".

Davant la pregunta de si, amb independència de l'actuació de la Fiscalia, creu que Mas ha comès un delicte, va subratllar que no és jutge ni fiscal i no és propi del president del Govern qualificar les conductes. A més a més, va reiterar que el Govern respecta l'autonomia de la Fiscalia General de l'Estat i va garantir que no hi ha hagut cap pressió per part de l'Executiu.

Rajoy va tornar a mostrar-se convençut que, davant el 9-N, el Govern "va fer el que havia de fer" perquè va defensar la legalitat acudint dues vegades al Tribunal Constitucional i actuant "de forma proporcionada, amb moderació, seny i equilibri".

Sobre la resposta que donarà avui a la carta de Mas, va comentar que la seva posició sempre ha estat la mateixa: que no se celebrarà cap referèndum il·legal i que no dialogarà sobre la sobirania nacional. Però a partir d'aquí, va dir que té l'obligació d'atendre els temes que li planteja qualsevol president autonòmic i intentar resoldre-ho, si pot fer-ho per recursos pressupostaris o qualsevol altra raó.

Desconfiança de CiU

Des de Convergència no acaben de creure's les paraules de Rajoy. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, va afirmar en una entrevista a RAC1 que no esperava "res" de la visita anunciada pel president.

En la mateixa línia, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va convidar el president espanyol a venir a Catalunya "amb algun tipus de proposta més enllà del no". Espadaler va recordar que fins a dia d'avui només s'han rebut arguments negatius per part de Rajoy. "El president pot venir a Catalunya tantes vegades com cregui oportú, som un país obert, però que ara vingui amb alguna proposta sota el braç que pugui votar la ciutadania de Catalunya", va demanar el conseller d'Interior.

Per la seva banda, el secretari general i portaveu de Ciutadans, Matías Alonso, va advertir ahir a Rajoy que "no és suficient amb venir a Catalunya i passejar l'esfinx" per fer front al "desafiament separatista" del govern de CiU. "El Govern d'Espanya ha de plantejar una oferta de futur, il·lusionant i creïble, que torni als ciutadans catalans l'orgull de ser espa?nyols", va afegir.

Finalment, des del PSC, Miquel Iceta va assenyalar que mantenen la mateixa posició. Iceta va rebutjar, un cop més, la ruptura i la independència de Catalunya, però va subratllar la necessitat d'una reforma constitucional "profunda" per mitjà del diàleg "amb tothom", assenyalant com a responsable a Rajoy i el seu partit.

A més, Iceta va insistir que els socialistes són els únics que estan plantejat iniciatives per intentar buscar una sortida al problema de Catalunya i a les deficiències de l'actual marc institucional.