Segons els diaris ?espa?nyols i no pocs polítics populars la consulta ha certificat que l'independentisme és minoritari: només va votar una tercera part de l'electorat. Quina sort té en Rajoy. Amb aquestes dades, només ha de convocar un referèndum legal perquè els catalans deixin palesa la seva espanyolitat, i problema resolt. Ja es podrà dedicar a llegir el Marca. Als grans estadistes sempre els somriu la fortuna.
Espanya no es trenca, ja està més que trencada, però el seu govern no té més estratègia que la dissimulació, com la senyora a qui el marit enxampa al llit amb un altre i només encerta a dir que "no és el que sembla". Podem està a punt de certificar la mort de tot un sistema polític, i pel Govern no és el que sembla, només són enquestes. Quasi dos milions i mig de catalans fan hores de cua per votar, però no és el que sembla, més són els que es queden a casa. Espanya està trencada, des del centre i des de la perifèria però diu Rajoy que no és el que sembla.
Mai m'he refiat de Presidentmàs per més que ara es pengi medalles. En canvi, en Rajoy sí que poden confiar-hi els catalans, aquest sí que no deixa de treballar per la independència. Sé de gent a la meva pròpia família que ni havia votat mai ni té el menor sentiment patriòtic, que diumenge va posar dins l'urna una papereta que duia en realitat un missatge a Rajoy: "Tu no ets ningú per dir-nos què podem fer".
Subestimar la gent emprenyada és molt perillós. El "no és el que sembla" de Madrid té un precedent a Versalles. Quan Maria Antonieta va saber que els que cridaven el carrer -els primers indignats de la història- es queixaven de falta de pa, va respondre la històrica i cínica frase: "Si no tenen pa, que mengin brioxos". Va ser el primer "no és el que sembla" i aquell no entendre que la cosa anava de debò, a més de capgirar tot un sistema polític va provocar el primer cas de separatisme: poc temps després la reina tenia separat el cap del cos.
