El Tribunal Suprem ha rebutjat anul·lar la decisió del Govern central de recórrer davant el Constitucional la convocatòria per part de la Generalitat catalana d'una consulta alternativa per al 9 de novembre. La Generalitat va demanar al Suprem aquesta anul·lació, però el tribunal ha respost que "no sent revisable per aquesta Sala l'actuació contra la qual es dirigeix la Generalitat de Catalunya, no procedeix entrar en el debat cautelar que vol plantejar". La Secció Setena del Contenciós Administratiu del Suprem considera que la mesura cautelar sol·licitada per l'Executiu català no té sentit, entre altres raons, perquè és tard per suspendre la impugnació del Govern central.
El recurs de l'Executiu català, diu la resolució del Suprem, va ser presentat el 4 de novembre i va ser deliberat a partir del 5, quan el BOE ja havia donat validesa al recurs del Govern central i a la seva admissió per part del Tribunal Constitucional (TC). És a dir, el Suprem recorda a la Generalitat que li està demanant la suspensió cautelar d'un acte administratiu que ja té efectes. La Sala contenciosa Administrativa del Suprem ha adoptat i fet públic aquesta resolució rebutjant la petició de mesures cautelars, com es diu la sol·licitud de la Generalitat. En la seva resolució, que es limita a no acceptar la mesura cautelaríssima sol·licitada, el Suprem avança a més una probable inadmissió del recurs de la Generalitat. L'acte del Consell de Ministres qüestionat no és susceptible de ser recorregut, avança el Suprem en aquest sentit. Així, els arguments dels magistrats resulten durs contra la pretensió de la Generalitat i assenyalen que, per examinar les pretensions cautelars, cal que se sol·licitin respecte d'actuacions que es poden recórrer.
"D'altra manera" al Suprem "li faltarà jurisdicció i tindrà vedat conèixer no només de les cautelars, sinó de la totalitat de les que es volen fer valer", diu l'acte literalment.
Seguint amb aquesta línia que avança la inadmissió del recurs de la Generalitat en el seu conjunt, els magistrats del Suprem assenyalen que l'acte del Consell de Ministres recorregut no és susceptible de recurs contenciós, ja que no és dels que la llei reguladora sotmet al control dels tribunals. A més, els jutges del Suprem afegeixen que és el TC el que hauria de resoldre sobre aquest assumpte en concret (l'aspiració de la Generalitat que no s'accepti el recurs de l'executiu central). El TC va admetre dimarts passat a tràmit el recurs del Govern central qüestionat per la Generalitat i va suspendre cautelarment per unanimitat la consulta sobiranista alternativa. Respecte a aquella decisió el Suprem recorda que les resolucions jurisdiccionals del TC no poden ser jutjades per cap òrgan judicial de l'Estat.
La Secció Setena del Suprem, que porta les causes de Drets Fonamentals, ha estat presidida per José Manuel Sieira, ha pres la seva resolució sense escoltar les parts (fiscal i advocat de l'Estat), com és propi de les mesures cautelaríssimes.
Les reaccions
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va afirmar que "a ningú l'hauria de sorprendre" que el Tribunal Suprem hagi desestimat la queixa de l'executiu català pel recurs del Govern central contra el procés participatiu del 9-N, i va demanar al Govern que prengui nota i "actuï en conseqüència". Junqueras es va referir a la decisió del Tribunal Suprem en acabar una xerrada realitzada a la Facultat de Dret de la UB, on va dir que "la decisió del Suprem no ens sorprèn en absolut, és el que tots estàvem convençuts que passaria". El líder independentista va reflectir amb aquestes paraules l'escepticisme que li va provocar que el govern d'Artur Mas decidís presentar una denúncia "per abús de poder" contra el Govern davant els òrgans judicials de l'Estat.
Junqueras va invitar al Govern i als altres partits proconsulta a "reflexionar" sobre la decisió del TS d'Espanya, a prendre "bona nota", i a "actuar en conseqüència". ERC, va explicar el seu president, "ja ha arribat a la conclusió des de fa temps que la societat catalana ha de decidir el seu futur i poder construir la seva independència" mentre que intentar negociar amb l'Estat "és quelcom inútil".
El líder d'ERC també va assegurar respecte a la carta que el president de la Generalitat, Artur Mas, va dir que enviarà després del 9-N al president del Govern, Mariano Rajoy, que negociar amb aquest últim "no serveix de res" i pot suposar una "pèrdua de temps". En una entrevista a Catalunya Ràdio, Junqueras es va mostrar convençut que la jornada de diumenge "anirà bé" i que els ciutadans "podran votar" amb normalitat i de forma "massiva" malgrat les dificultats logístiques, perquè "hi haurà moltes menys meses electorals" de l'habitual.
El president dels republicans va explicar que si el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, veia impensable una intervenció policial per frenar les urnes, llavors ell també, encara que ha fet una reflexió davant el supòsit que als Mossos se'ls plantegés la disjuntiva d'haver d'obeir ordres d'organismes de l'Estat o "el mandat rebut" dels ciutadans. Va recordar, en aquest sentit, que el Parlament va aprovar una declaració de sobirania, "i la sobirania significa que, per damunt de la voluntat dels ciutadans de Catalunya, no hi ha res".
