El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va dir ahir que el Govern no evitarà "la batalla legal" per reclamar un nou model de finançament autonòmic i que, si és necessari, prendran mesures legals perquè, "d'acord amb la llei", hi ha d'haver un nou model de finançament a partir del 2014. En una entrevista a TV3 l'endemà de reunir-se el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), Mas-Colell va apuntar que la posició del Govern espanyol, segons els va explicar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, és que no tenien l'obligació legal de tenir un nou model de finançament aquest any i, "per tant, això ho explorarem i, si és necessari, prendrem mesures legals". El conseller va insistir que si la Generalitat havia d'iniciar una batalla legal per reclamar un model de finançament, d'acord amb la llei, "ho farem, tenim les mans lliures per fer-ho".

Els retrets

El conseller d'Economia de la Generalitat va acusar al Govern espanyol de "menysprear" les necessitats de finançament dels serveis públics que no administra l'Estat i va assegurar que el Govern havia promès reduir el dèficit més del que li exigeix Brussel·les per compensar la "perplexitat" que ha generat en les institucions internacionals la rebaixa d'impostos. Sobre aquest tema va dir que al govern català li agradaria "tenir tipus més baixos, però nosaltres no serem imprudents, no farem el que no podem fer, no posarem en perill, per la part que ens toca, el finançament dels serveis públics". Mas-Colell també es va referir a l'anunci del ministre Montoro que les autonomies rebran el 2015 un total de 3.900 milions d'euros més i va assegurar que esperava que aquesta xifra fossin "quantitats netes".

Per la seva banda, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va assegurar que el Govern espanyol es trobava "en termini" per abordar la reforma del finançament autonòmic, tot i que va recordar que l'Estat no podia "posar més diners". A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Montoro va respondre així a la pregunta de la reforma del sistema de finançament autonòmic després que dijous al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) diverses comunitats, alguna governada pel PP, com Madrid, reclamessin la reforma del sistema de finançament autonòmic. "No hem deixat el finançament i ho vaig intentar explicar", va assenyalar Montoro abans d'aclarir que havia posat com a condició per aquest finançament "que no provoqui més conflicte polític", en el sentit que no s'entri "en greuges comparatius" entre les autonomies.

Més declaracions

En resposta a una altra pregunta sobre la publicació de les balances fiscals, Montoro també va insistir que esperava que això "no derivés en més conflictivitat entre les comunitats" perquè "les coses surten com surten i a partir d'aquí cal desenvolupar les polítiques compensatòries". En relació amb la reforma del model de finançament autonòmic, el ministre va recalcar que des de l'Estat no podia "posar més diners" i va puntualitzar que això era una cosa que havien dit des que van començar a governar. A més, va apuntar que el Govern havia decidit apostar per una rebaixa fiscal que "arriba a moltíssima més gent" i que segur que havia estat "ben rebuda". En qualsevol cas, va assenyalar que "si hi ha bona entesa" i "bon clima" es podrà abordar el finançament autonòmic perquè es troben en termini.

"Tothom ha de tenir clar que més diners no podem posar perquè, d'on ho traiem?", es va preguntar el titular d'Hisenda abans de deixar entreveure que, de vegades, en el si del CPFF s'estableixen demandes que no eren possibles de realitzar. Montoro va dir que el que volia era que "hi hagi lògica" i "coherència" perquè a partir d'aquí es podrà "progressar". En referència a les balances fiscals i després d'aclarir que el que publicarà l'Executiu "no són balances", va dir que el "compromís del Govern és seguir actualitzant cada any les dades" per entrar ja en la "regularitat" i en "la transparència total". Va recordar que el Govern espanyol havia encarregat a un grup d'experts l'elaboració del mètode de càlcul dels comptes públics territorialitzades, un sistema al que ja s'estaven donant "els últims retocs", de manera que "durant el mes de juliol es faran públiques".