El Palau exculpa CDC de l´espoli i demana 81 anys per Millet

La presidenta de l'Orfeó Català i el Palau de la Música han presentat avui en roda de premsa el seu escrit d'acusació

26.09.2013 | 17:45

El Palau de la Música i l'Orfeó Català no acusaran formalment CDC ni Daniel Osàcar, el seu extresorer, per l'expoli de l'entitat. Així ho han aprovat la Junta de l'Orfeó i el Patronat de la Fundació, ja que els advocats de la institució no veuen provat que el partit nacionalista es beneficiés de fons de l'entitat. Tot i així, si en la sentència es considerés demostrat, l'entitat es reserva el dret de reclamar el rescabalament per la via civil. Per a Fèlix Millet i Jordi Montull, màxims responsables del desfalc, l'entitat demana 81 anys de presó per cinc delictes continuats d'apropiació indeguda i falsedat documental i un d'estafa. El Palau xifra l'expoli en 30,5 milions d'euros.

Després que el jutge donés per tancada la instrucció del cas i que la fiscalia acusés formalment a Osàcar, CDC i càrrecs de Ferrovial, ara ha estat el torn del principal afectat del cas. Després de reunir-se aquest dimecres al vespre la Junta de l'Orfeó i aquest dijous al matí el Patronat de la Fundació, la presidenta de la institució, Mariona Carulla, ha comparegut en roda de premsa per explicar la posició jurídica de l'entitat, que ha estat aprovada amb un vot en contra a l'Orfeó i nou en blanc de 34 vots que hi ha en les dues entitats.

El portaveu i secretari segon de l'entitat, Carles Cuatrecasas, i l'advocat de PricewaterhouseCoopers Javier Zuloaga, han presentat un resum de l'escrit de qualificacions provisionals, en el qual "no s'exculpa a ningú", sinó que s'han seguit "criteris estrictament jurídics" per deixar fora de l'acusació, per ara, a CDC, que, segons la fiscalia i el jutge instructor s'hauria quedat entre 5 i 6,5 milions d'euros.

Detall d'operacions fraudulentes

Segons l'entitat, Millet, Montull i la resta d'acusats haurien participat en el desviament de 30,5 milions d'euros. La major part, 23,3, van ser retirades de fons en efectiu dels comptes bancaris de la Fundació i l'Orfeó per part de Millet, Montull i la filla d'aquest, Gemma, amb la participació d'Elisabet Barberà, secretària de Millet. La comptabilitat es va alterar per amagar aquestes despeses no justificades amb la "col·laboració" del secretari Raimon Bergós i dos assessors jurídics, Santiago Llopart i Edmundo Quintana.

Per això, demanen 15 anys de presó i 360.000 euros de multa pels tres principals implicats, 12 anys de presó i 72.000 euros per Barberà i un any de presó i 30.000 euros de multa pels tres juristes.

L'Orfeó i el Palau també consideren que Millet, Montull i la seva filla van fer grans obres als seus domicilis particulars amb fons de l'entitat, per valor de 2,1 milions d'euros, a través d'empreses que en realitat presentaven factures al Palau. Per això, els demanen nou anys de presó i 216.000 euros de multa a cadascun.

Uns altres 654.000 euros van ser desviats per Millet i Montull per pagar diversos viatges personals i familiars amb fons de la Fundació i l'Orfeó. Uns altres 164.269 euros van servir a Millet per pagar els anys 2000 i 2002 els casaments de les seves filles Clara i Laila, que es van celebrar al Palau sense pagar cap lloguer. Pels viatges i els casaments, les entitats demanen 15 anys de presó i 360.000 euros de multa per Millet, Montull i la seva filla.

Els anys 2008 i 2009 Millet i Montull van arribar a cobrar irregularment 2 milions d'euros a través de factures falses emeses per empreses de les seves dones i uns bonus també irregulars que el secretari de la Fundació, Raimon Bergós va tapar fent desaparèixer el llibre d'actes original, en va manipular el contingut i va fer un certificat fals. Per això, demanen 18 anys de presó i 360.000 euros de multa per Millet, Montull i la filla d'aquest; 15 anys de presó i 360.000 euros de multa per Marta Vallès, dona de Millet, i Mercedes Mir, dona de Montull, i un any de presó i 30.000 euros de multa per Bergós.

El jutge considera que les dones de Millet i Montull serien responsables civils a títol lucratiu, ja que, segons el magistrat, desconeixien les intencions delictives dels seus marits, però el Palau ha recorregut aquesta decisió i espera poder-les acusar penalment.

Uns 1,8 milions més van ser desviats a través de factures falses empeses per empreses com New Letter, Letter Graphic i Mail Rent, o Hispart, Altraforma i Marc Martí Publiciutat per serveis publicitaris o de marketing que, segons l'entitat, "fins a dia d'avui no han quedat suficientment justificats que es realitzessin". Segons el jutge i la fiscalia, aquestes empreses, en realitat, haurien prestat serveis a CDC però van cobrar del Palau. En canvi, els responsables actuals de l'Orfeó no ho consideren provat i per això no acusen directament a CDC.

El que sí fan és demanar nou anys de presó i 216.000 euros de multa pels tres principals acusats més Rosa Garicano, directora general, a més dels administradors de les empreses que haurien falsejat les factures.

Per últim, acusen a Millet i Montull de realitzar operacions immobiliàries entre l'Orfeó i empreses controlades per ells mateixos per preus desorbitats, obtenint fins a 2 milions d'euros. Per això, els demanen 15 anys de presó i 360.000 euros de multa a ells dos i a Gemma Montull, directora financera.

"Perjudici moral i patrimonial"

Carulla ha volgut recordar l'enorme "perjudici moral i patrimonial" que ha patit l'entitat que, però, ja ha recuperat el bon nom i la confiança dels catalans i les institucions. Segons ella, l'objectiu bàsic de la seva acusació és aconseguir el màxim rescabalament del frau patit, tot i que actualment els acusats només han dipositat al jutjat 5,5 milions d'euros dels 30,5 que es calcula que van defraudar.

Carles Cuatrecasas ha volgut deixar clar que el fet de no acusar ara CDC no implica que se l'exculpi i ha reiterat diverses vegades que si la sentència ho considera demostrat, es podrà reclamar per la via civil qualsevol quantitat defraudada a persones físiques o jurídiques. Sobre CDC, ha dit que els únics diners que s'ha demostrat que va rebre del Palau són d'un conveni amb la Fundació Trias Fargas, diners que ja s'estan tornant a terminis.

De fet, l'advocat Javier Zuloaga ha recordat que la seva és una acusació particular i ha de defensar els interessos privats de l'Orfeó i el Palau, i no perseguir els delictes contra la hisenda pública.

Enllaços recomanats: Premis cinema