El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, ha xifrat en el 50% la participació necessària a la consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya perquè aconsegueixi "reconeixement internacional i legitimitat interna".
En una entrevista d'Europa Press, ha recordat que la llei espanyola no fixa com a mínim participació i que el referèndum del 2005 sobre la Constitució Europea es va validar amb una participació del 42%, però ha destacat que una consulta de les característiques de la catalana requereix una participació superior al 50%.
"Més enllà del que diguin les lleis espanyoles i la jurisprudència internacional, considerem que per aconseguir el reconeixement internacional i, sobretot, la legitimitat interna fa falta una participació que sigui acceptable; i una participació acceptable és la que superi el 50%", ha argumentat.
El juny, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega (UDC) va defensar que per no ser qüestionada i tenir legitimitat la consulta d'autodeterminació hauria de ser semblant a l'obtinguda a les eleccions catalanes, que el 2012 va ser d'un 68%.
Sobre si existeix risc que els contraris a la secessió facin una crida a l'abstenció en el cas que la consulta no sigui pactada amb l'Estat, Rull ha dit que li costaria d'entendre que partits o entitats "donessin l'esquena" a les urnes.
"L'important és que hi hagi molta participació sigui quin sigui l'instrument que s'usi, i que hi hagi una majoria sòlida", ha continuat el secretari d'organització de CDC, que ha remarcat que la prioritat del seu partit és celebrar un referèndum pactat amb l'Estat.
Llei de consultes 'constitucional'
Rull ha explicat que, si l'Estat no autoritza el referèndum, resten dues opcions per convocar la consulta: la nova llei de consultes --que preveu aprovar el Parlament l'octubre o el novembre--, i unes eleccions plebiscitàries que girin sobre la independència de Catalunya.
Quant al risc que la nova llei de consultes sigui recorreguda davant del Tribunal Constitucional (TC), el dirigent de CDC --que participa en els treballs de redactat de la norma-- ha assegurat que el text de la llei "serà plenament constitucional" i no podrà ser anul·lat pel tribunal.
El dirigent nacionalista ha explicat que la norma preveu que el cens d'aquestes consultes --que ha de ser diferent al cens electoral-- incloguin els més grans de 16 anys i els ciutadans de la UE i dels països que formen part de l'espai Schengen que estiguin empadronats a Catalunya.
Tot i això, ha precisat que encara cal estudiar si s'incorpora algun criteri d'arrelament --període mínim de residència--, si s'articula algun mecanisme per als catalans que viuen a l'estranger i si s'inclou en el cens ciutadans extracomunitaris que no s'han empadronat a Catalunya però que hi "tenen cert arrelament".
Peegunta
Rull, que ha apostat perquè la consulta consisteixi en una pregunta "clara i diàfana", ha afirmat que ell prefereix una fórmula semblant als del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que en el seu informe s'inclinava per una pregunta directa sobre el vot favorable o no al fet que Catalunya sigui independent.
El secretari general de CDC ha defensat que la pregunta contingui el concepte d'"Estat", tot i que ha subratllat que tant la pregunta com la data ha de decidir-les en última instància el president de la Generalitat, Artur Mas, i ha de ser fruit del pacte i el consens entre els grups.
Preguntat sobre si la consulta s'ha de celebrar abans del referèndum escocès --la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha defensat fer-la el primer o segon cap de setmana de setembre del 2014--, ha demanat no dependre del cas britànic: "La nostra majoria no pot dependre del que faci Escòcia".
