el que pensa un membre del consell de transició

Conec molt bé la seva obra. En una ocasió va afirmar que quan sentia a algú esmentar a Nigèria pensava en quin interès podia tenir. A mi em passa el mateix quan algú parla d'un Estat català. Tanmateix, per les raons que sigui, algú s'ho ha de creure, o acabar creient-s'ho. Per tant, suposem que hi pot haver fonamentalistes independentistes de bona fe, si bé em costa de creure. En tot cas, he pogut saber directament què diu que pensa un independentista conegut, membre del Consell assessor de la Generalitat per a la Transició Nacional. Creu que no es farà cap consulta i que en el 2015 hi hauran unes eleccions plebiscitàries, cosa que per cert de fet ja van ser les del passat 25-N, encarnant una immensa clatellada per CiU. La font pronostica que després hi haurà una declaració unilateral, és a dir un "xoc de trens". Explica que ha estat darrerament amb Mas i que aquest està convençut de que serà així. Per tant, no preveu cap retorn a la serenor. Costa de creure, però ho repeteixo tal i com m'ha rajat a sobre. Aquest panorama no treu valor a l'afirmació de Soyinka, ans el contrari, el reafirma. En efecte, tot això de l'independentisme no va de necessitat objectiva o, encara menys de necessitat col·lectiva, sinó de la necessitat d'un o uns clans polítics que no volen admetre que han de deixar el poder, per haver demostrat la seva incapacitat i la seva maldat. Si fossin jutjats pel seu balanç serien foragitats a cops de peu, per tant els hi cal, a ells, no pas al conjunt del catalans, aquell aventurisme, que fallirà, sens dubte. Argumento que no es pot dir que es vol el bé dels catalans i mostrar un balanç d'anys de desastres continuats. Tampoc es poden pintar meravelles llunyanes i incertes tot i creant desastres propers i ben reals. Per descomptat penso en la sanitat, en l'educació, en l'economia, en la cultura i en la pèrdua generalitzada de drets i llibertats reals. Només un boig o un cínic podria negar que la ben instal·lada màquina de propaganda de la Generalitat (centrada en TV3) no auguri un retrocés democràtic general. Crec que una Catalunya independent en mans d'ERC, on hi ha un munt de dirigents ????provinents de Terra Lliure, i de CDC, el partit de la seu embargada i que cada dia veiem més de quin peu calça, seria un immens retrocés, en tot i molt particularment en llibertats. Exposo que resulta pintoresc voler fer creure que hi ha un bloc independentista o sobiranista, o el que sigui, que pretén encarnar tota Catalunya però ara no són capaços ni de constituir una candidatura comuna per a les properes eleccions europees. Hauria de ser força més fàcil, en teoria, per unes eleccions catalanes. Ho impedeix el fet que, en realitat, el conjunt de la trencadissa territorial és un model d'allò de "tants caps, tants barrets". Parlen molt del bé col·lectiu, però la seva gestió política no ha anat per aquest camí. Va de poltrones pures i dures. Ara bé, entenc que una candidatura europea comuna destruiria un altre mite: el que tenim amics a Europa i que la secessió no implicaria l'expulsió immediata de Catalunya. He escrit molts centenars d'articles de política internacional, així com publicat reportatges i sèries sobre i des dels cinc continents. Crec poder dir que això dels simpatitzants europeus de l'independentisme és una mentida integral, que desacredita per sempre a aquells que ho insinuen. Finalment, argumento que tot el discurs independentista és d'un nivell tan baix i primitiu que fa por. No s'hi veuen autolimitacions, característica imprescindible en tota democràcia liberal, absolutament general a Europa. També hi ha els interessos personals i sectaris (per diners o pel gaudiment del poder) als que es referí l'admirat Soyinka.

A l'hora de la veritat a l'independentisme no s'hi troba res de bo. Com més el vols racionalitzar-lo o entendre'l, més por produeix. És exactament, i per sort, el que tota la humanitat ha acabat fent amb els totalitarismes i amb tots els populismes.