Potser en darrers mesos calia fer un esforç i mostrar els objectius reals de la política d'enfrontament i de provocació de la Generalitat. Ara no hauria de caldre, perquè els fets són clars. Dotzenes de dades mostren que estem davant un descarament demagògic, amb la voluntat d'assolir un total control social. La Generalitat s'hi veu abocada perquè la seva gestió política, econòmica i social ha estat catastròfica.

A vegades, això passa. Un poder polític resulta ser tan desastrós i irreformable que ha de cercar una excusa, en forma de conflicte exterior que ho tapi tot, mentre invoca grans cabòries que, en realitat no són més que cortines de fum.

Ara l'inevitable desastre que està creant CDC encara no ha arribat, si bé hi estem a prop. Per això em permeto avançar-lo a base de comparar-lo amb desastres històrics que també van se deguts a una voluntat d'atribuir a altres els mals propis.

Un cas no gaire llunyà va ser la invasió de les Illes Falkland o Malvines per la junta militar argentina, el 1982. Va ser a conseqüència que els goril·les uniformats argentins estaven en una situació de fallida, en tots els ordres. Una fallida que només podien atribuir a si mateixos, cosa que volien impedir. Per tant, van atacar aquell territori britànic.

El mateix podria dir de la guerra francoprussiana del 1870-1871, provocada per un impresentable Napoleó III, gran amant dels plebiscits.

La darrera guerra dels Balcans també és un altre gran cas. Milosevic volia evitar la fi del comunisme iugoslau amb agressivitat estatista. Després de molts morts, va quedar ben servit.

D'exemples menors n'hi ha molts. Tots els francesos saben que un gaullista que havia de pronunciar un discurs va dir a De Gaulle que no sabia què exposar. El murri general li va contestar: "parleu-los de França". Més recentment, està clar que Rajoy també troba consol a recuperar el tema de Gibraltar, com va fer sovint Franco.

En el cas de la Catalunya actual el que deixa bocabadat és que ningú gosi massa acusar CiU d'utilitarisme demagògic en això de la independència, el sobiranisme i la cosa plebiscitària. Per tant és la clau.

És una trampa i una mentida creure que CiU obra per patriotisme. El que seria patriòtic seria mostrar que, en uns moments tan greus per a tothom, el Govern català obra millor que l'espanyol. Però això és impossible, malgrat la mala qualitat de la política espanyola del moment. Hem deixat de ser un referent per a ningú. El darrer que m'ho ha dit és un antic conseller del govern basc, del PNB, de sempre.

Si entrem en el detall del que hauria de fer la Generalitat i no fa, el balanç és tan espantosament negatiu que destrueix les cabòries estatistes, usades des de la plaça de Sant Jaume per predicar l'odi. No són patriotes. Són reaccionaris que utilitzen la demagògia identitària per fer empassar regressions sense precedents, en especial en el terreny sanitari i educatiu, que són competència exclusiva de la Generalitat. Són gent de poder i que en reclamen més, mentre destrossen el que tenen.

Es mouen en el registre emocional perquè el de la realitat els supera. No saben mirar a dos anys vista perquè quedarien amb el cul a l'aire. Els va millor fer somniar en el 1714, que ja són ganes.

Hi ha molts temes sobre els quals han de callar. De fet, tots els importants. Per exemple, la llibertat d'expressió, que a Catalunya està infinitament pitjor que a la resta d'Espanya. Així, la Generalitat acaba d'acordar 7.947.972 euros a mitjans amics i afins. Són més de 1.300 milions de les antigues pessetes, la meitat dels quals serà per al grup Godó. Seran lliurats en el primer trimestre del 2014. Felicitats i una pregunta: Quantes mentides i quants silencis en seran la contraprestació?

Si no fos per això, i per la repugnant TV3, deixaria de ser d'interès parlar del pitjor govern que hi ha hagut a Catalunya des de la mort del darrer dictador espanyol. El drama sorgeix del fet que l'actual govern català no té el valor de cercar una porta de sortida ( o de fugida) sinó que ens pren per ximples i per incapaços de copsar el que és evident.