Les sol·licituds per adoptar un nen estranger continuen a la baixa. Entre el 2010 i el 2012 aquestes es van reduir en un 38,6%, tot i que el nombre de nens adoptats només va baixar un 12,1%. L'any passat es van rebre 650 sol·licituds d'adopcions internacionals, mentre que l'any anterior van ser 827 i el 2010 1.058. D'altra banda, el 2012 es van adoptar 551 nens, mentre que el 2010 van ser 627. La directora de l'Institut Català de l'Adopció i l'Acolliment (ICAA), Núria Canal, ha explicat a l'ACN que els països estan modificant la seva legislació per tal de crear o reforçar els seus sistemes nacionals de protecció i això fa que hi hagi menys nens aptes per ser adoptats i que s'alenteixin els processos.

Fa anys que les sol·licituds per adoptar un nen van a la baixa, després del 'boom' que es va viure anys enrere. Per exemple, el 2007 l'ICAA va recollir 1.858 sol·licituds per adoptar un nen a l'estranger i cinc anys després aquesta xifra és menys de la meitat. Paral·lelament també han baixat el nombre de processos finalitzats, tot i que ho han fet a un ritme molt menor.

Canal ha explicat que hi ha tres o quatre motius que expliquen aquesta tendència però ha destacat que el principal és que cada cop més els països opten per modificar la seva legislació per crear o reforçar els sistemes de protecció propis per oferir als nens la possibilitat de ser adoptats per una família del país. Això fa que cada cop hi hagi menys infants susceptibles d'una adopció internacional i, per tant, el perfil d'aquests també canvia perquè els que no han estat adoptats acostumen a ser nens amb necessitats especials, a partir de set anys o grups de germans.

La crisi és també un factor que està influint en els processos d'adopcions, tot i que Canal assegura que "no és determinant". Malgrat això, reconeix que han detectat que hi ha famílies que iniciaren una adopció i no ho fan perquè això suposa un cost econòmic o bé d'altres que aturen els processos que ja havien iniciat, tot i que aquests representen "un percentatge poc significatiu".

Un altre dels factors que està influint en la davallada de sol·licituds és "l'alentiment dels processos" ja que actualment hi ha països on adoptar un nen suposa entre sis i set anys d'espera perquè les llistes d'espera són molt llargues. També hi influeix el primer dels factors, com menys nens susceptibles d'una adopció, més llista d'espera.

Rússia, principal país d'origen

Rússia és actualment el principal país d'origen dels nens que adopten les famílies catalanes. El 2012 es van sol·licitar 204 infants d'aquesta país i es van acabar completant 187 adopcions. En segon lloc hi ha Etiòpia (67 sol·licituds), seguida de Colòmbia (79) i Xina (13).

Canal ha explicat que Rússia ha desbancat la Xina en els darrers anys com a principal país i ha considerat que això és així perquè aquest país té menys desenvolupat el seu sistema de protecció i, per tant, hi ha més infants susceptibles de ser adoptats i les llistes d'espera són més curtes, d'entre dos i tres anys.

Canal ha destacat que és molt difícil poder determinar en quin país és més fàcil aconseguir un procés d'adopció perquè és una realitat canviant ja que en molts casos són països inestables o amb poca fortalesa administrativa i es poden donar canvis que dificultin les adopcions quan aquestes ja estan iniciades.

Això és el que va passar al Marroc el setembre del 2012, quan el ministre de Justícia, Mustafà Ramid, va anunciar que deixaven d'estar permesos els processos d'adopció internacional al país. En realitat el concepte d'adopció no existeix al Marroc sinó que el que hi ha és el 'kafala', l'acolliment d'un nen temporalment però acceptant que aquest s'eduqui en la religió i els valors islàmics i sense perdre el seu nom i cognoms. Això va provocar que 28 famílies catalanes que ja tenien reconegut un infant no poguessin finalitzar l'adopció.

Canal ha explicat que el Govern treballa intensament per poder solucionar aquesta qüestió, amb l'objectiu principal de desencallar aquesta qüestió i aconseguir que aquestes 28 famílies finalitzin l'adopció. Ha afegit que des del Departament de Benestar Social i Família s'estan establint contactes tant amb el govern com amb persones properes, però ara per ara el tema continua encallat.

Unes 150 adopcions nacionals a l'any

Pel que fa a les adopcions nacionals, es manté la tendència d'arribar a entre 120 i 150 infants adoptats cada any. Malgrat això, des del 19 de juliol del 2011 estan suspesos els processos de formació i valoració de sol·licituds per adoptar un nen català ja que hi havia gairebé 1.000 persones en llista d'espera i no hi ha prou nens per permetre finalitzar aquests processos. La suspensió però no afecta els nens amb necessitats especials, els grups de germans i nens grans (a partir de set anys).

Fins arribar a aquesta suspensió, la tendència era a l'alça pel que fa a les sol·licituds d'adopcions nacionals: 467 el 2007, 582 el 2008, 730 el 2009, 689 el 2010 i 599 el 2011. Malgrat la suspensió, el Departament registra les sol·licituds d'aquells que ho vulguin per iniciar el procés un cop s'aixequi la suspensió.

Canal explica que el certificat d'idoneïtat que rep una família té una durada de tres anys i que es trobaven amb el problema que, degut a la llista d'espera, havien de tornar a repetir aquestes valoracions perquè els certificats caducaven. Amb la suspensió es vol evitar que aquestes famílies hagin de passar aquest mateix procés més d'una vegada.

Actualment doncs, les adopcions que s'estan formalitzant són de grups de germans, nens amb necessitats especials o de més de set anys. El 2012 es van concretar 34 adopcions d'aquestes característiques i la llista d'espera ha passat d'unes 1.000 famílies a unes 800.

La directora general de l'ICAA reflexiona que cada cop més els processos d'adopció internacional i nacional s'assimilen perquè amb el reforçament del sistemes de protecció dels propis països, el perfil dels nens susceptibles d'una adopció a l'estranger s'assembla cada cop més al de les adopcions nacionals. En ambdós casos es tracta d'aquestes nens amb alguna dificultat afegida i que requereixen una major dedicació.