Per falta de prove

Arxiven la meitat dels 160 suposats casos de ´nens robats´

Els cadàvers de nens enterrats en fosses comunes fa dècades són gairebé impossibles d'identificar a través de l'ADN

14.03.2013 | 16:02

La Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona ha arxivat per falta de proves 85 dels 161 casos de suposats 'nens robats' que s'han investigat els dos últims anys. La causa principal de l'arxivament és el fet que els cadàvers estaven suposadament enterrats en fosses comunes, cosa que fa gairebé impossible la seva identificació, perquè l'ADN d'un nen inhumat fa dècades és molt difícil d'analitzar i poder comparar. D'altra banda, hi ha set denúncies de possibles adopcions irregulars que es portaran al jutjat perquè es demani l'expedient d'adopció.

El 2010 la Fiscalia General de l'Estat va obrir una investigació general sobre suposats casos de nens robats, principalment durant el franquisme, per si s'havia enganyat a mares dient-los que els seus fills estaven morts quan en realitat s'havien entregat a altres famílies de forma irregular.

La fiscalia de l'Estat va enviar el febrer del 2011 a Barcelona un total de 36 denúncies, i durant aquell any la Fiscalia de Barcelona va rebre 112 denúncies més. Aquell mateix any la Guàrdia Civil va descartar que hi hagués una trama organitzada per sostreure nadons recent nascuts. El novembre d'aquell any es va fer la primera exhumació a Barcelona per ordre d'un jutjat de Madrid que investigava un cas allà.

A l'inici de l'any 2012 quedaven 105 casos oberts, i se'n van afegir 43 de nous. Des d'inicis d'aquest any 2013 s'han denunciat 13 nous casos. D'aquest total de 161, se n'han arxivat 85 i se'n segueixen tramitant 76.

Dels 85 casos arxivats, la immensa majoria han estat per falta d'indicis de delicte i perquè els cossos constaven com a enterrats en fosses comunes o ossaris, principalment a Barcelona i Sabadell. Això fa que la individualització dels ossos sigui pràcticament impossible i ha descartat l'exhumació.

Tot i així, el fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha explicat que en la majoria de casos la documentació aportada és coherent i fiable per l'època. Entre la documentació requerida hi ha els registres dels cementiris, documents del Registre Civil i els historials mèdics dels hospitals.

Però trobar aquesta documentació sovint ha estat una "labor d'arqueologia", ha explicat Aguilar, ja que alguns hospitals ja no existeixen o la documentació està molt mal arxivada o en mal estat.

Dels 76 casos que queden oberts, tots de nens enterrats entre finals dels anys 60 i mitjans dels anys 80, ja s'han exhumat 11 cadàvers. Aquest proper abril es faran dues exhumacions més, una a la ciutat de Barcelona i una altra en una altra localitat de la demarcació. De les onze exhumacions ja fetes encara no s'ha obtingut cap resultat d'ADN, ja que el procés és molt dificultós. Les exhumacions s'han fet sobretot al cementiri de Montjuïc de Barcelona, però també als de Collserola i Les Corts de la capital catalana, i als de L'Hospitalet i el Prat de Llobregat, Terrassa i Monistrol de Montserrat.

D'aquests casos oberts n'hi ha set que podrien acabar en un jutjat de Barcelona. Són set casos de suposades adopcions il·legals de nens nascuts en el mateix centre mèdic. Per les seves característiques similars la fiscalia els vol investigar a fons, tot i que ara mateix no té cap indici de delicte. Com que el ministeri públic vol obtenir el certificat d'adopció, li cal una ordre judicial.

De moment no hi ha cap imputat per aquests casos, el 90% dels quals s'han obert per la denúncia de mares que sospiten que el seu fill en realitat no va morir i va ser substituït. La resta de casos són persones adoptades que sospiten que els seus pares adoptius van fer l'adopció de forma irregular.

Enllaços recomanats: Premis cinema