la guspira

Sanitat, vaga i extremismes

15.11.2011 | 12:29
Sanitat, vaga i extremismes Sanitat, vaga i extremismes

Hores abans de l'inici de la vaga de metges de la sanitat pública, continuava havent-hi reunions on es donava una coincidència objectiva entre la Generalitat i CCOO, ambdues contra l'aturada. En el passat ja hi hagué infinitat d'enteses entre l'avui desaparegut PSUC i el pujolisme. Era la versió casolana del que a Itàlia s'anomenà el "cattocomunismo". Era el desig d'evitar reformes obrant en contra, des del radicalisme de dreta i des del d'esquerra.
CiU i l'extrema esquerra han volgut fer passar el conflicte per un combat corporatiu dels metges, als quals han acusat de cobrar grans sous -una falsedat acreditable documentalment- i de voler augmentar-los. Aquesta maniobra mediàtica i demagògica ha fallit.
Ara bé, obligà els metges a reiterar el que sempre ha estat el seu objectiu: recuperar el nivell d'assistència i de qualitat que hi havia el desembre del 2010. A més, als metges i en general al personal sanitari, els angoixa que un cop passades les eleccions de diumenge, hi hagi encara més retallades, tant assistencials com de tot ordre. Per això reclamen veure el projecte de pressupost de sanitat per al 2012. Temen que les retallades es consolidin i el 2012 augmentin.
Si els metges es moguessin per una reclamació econòmica hauria estat fàcil desconvocar la vaga, perquè la Generalitat ha fet concessions salarials. Però en haver hagut de destacar tantes vegades, per defensar-se de les insídies de CiU i de CCOO, que es mouen per interessos sanitaris generals, la desconvocatòria esdevenia impossible, sense unes garanties que només podien ser cregudes ensenyant el pressupost pel 2012.
Per a CCOO, hi ha com a teló de fons les futures eleccions sindicals en la funció pública, així com el radicalisme de la seva dirigent en el camp sanitari, Carmen Navarro, una metgessa de la sanitat pública que també treballa per a la concertada. És l'equivalent de la també radical Rosa Cañadell, secretaria general del sindicat de l'ensenyament USTEC i màxima dirigent de l'oposició interna -més a l'esquerra que la direcció actual- de la sucursal catalana de Izquierda Unida. Ser més d'ultraesquerra és impossible.
En el camp de la sanitat, Carmen Navarro és un epifenomen de quelcom vell i greu: com des de governs de la Generalitat, de dreta i d'esquerra, s'han efectuat tota mena d'enteses sota mà per mantenir l'immobilisme. Tothom hi ha passat, des de l'anterior direcció del Sindicat de Metges de Catalunya (SMC) a, per descomptat, els sindicats dits de classe. A aquests, mai no els hi han faltat alliberats sindicals (alguns dels quals han acabat essent uns desconeguts en els seus propis centres de treball, ben teòric), ni tampoc els han mancat càrrecs en institucions sanitàries.
A l'inici del que es va anomenar el model sanitari català hi va haver el conseller Ramon Espasa, un comunista moderat, espècie contradictòria i ara desapareguda. Lògicament va haver d'assumir una sanitat privada i municipal molt complicada, amb infinits interessos. Aviat el pressupost va ser immens, el més gran de l'autogovern d'una Catalunya on la corrupció està ben arrelada. Va sorgir una piscina de mel que va atraure les mosques del finançament dels partits i a aventurers que ara estan d'actualitat.
La sanitat va patir successius "malgoverno" (que diuen a Itàlia), sovint tapats amb favors i diners. Amb la crisi, calien microcirurgians que anessin retallant amb cura. Però Mas ha preferit destralers, en veure la sanitat com una arma de control social i de poder polític i econòmic. Ha anat massa lluny, massa descaradament, massa malament i gens humanitàriament. El 20-N pot adonar-se'n.
No s'havien d'haver reduït els llits d'aguts convencionals ni sobretot els dels crítics, com s'ha fet, perquè amb els que hi havia ja en faltaven. Ara això serà sotmès inevitablement i justament a consideració judicial, atesa la recent mort d'una usuària.
Passada la vaga, el problema romandrà o s'agreujarà. Un dia o altre, les barbaritats actuals hauran de ser reconduïdes. Em va donar una certa esperança una nota que ahir vaig rebre, d'un metge amic, militant de base d'un dels partits de CiU. En relació amb el meu article de diumenge, defensa que es pugui dur a terme la medicina privada en centres públics, a la tarda. Exposa raons sòlides, que ja exposaré aviat. Consola constatar que podria haver-hi infinitat de debats civilitzats. Són imprescindibles, perquè no hi ha res millor que el debat contradictori. El conseller Ruiz i l'home fort Josep Prat, paradigmes d'una visió extrema, es varen voler carregar tot debat. Caldrà recuperar-lo, un cop marginats aquest dos grans obstacles, que tenen nom i cognom.

anteriorsegüent
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema