El jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona ha descartat el desallotjament de l'edifici del barri barceloní de Nou Barris que va ser ocupat el passat 15 d'octubre en el transcurs d'una manifestació d'"indignats" i va emplaçar la propietat a acudir a la via civil per fer valer els seus drets.

En un acte, el jutge Miguel Angel Tabarés ha resolt arxivar la denúncia presentada per la propietària de part de l'immoble, l'entitat financera Cajamar, i ha rebutjat desallotjar-lo en contra del criteri de la Fiscalia, que divendres passat va demanar que les famílies que l'ocupen fossin desnonades per la força si no abandonaven el bloc en un mes.

L'instructor argumenta en el seu acte que ni els habitants de l'immoble, ni els manifestants que els van cedir l'edifici, "han realitzat un atac penalment rellevant" al propietari dels pisos de Nou Barris, atesa la "total indefinició sobre el destí actual o immediat" que Cajamar pensava donar al bloc d'habitatges.

L'edifici va ser ocupat per uns 300 manifestants, en finalitzar la protesta d'"indignats" celebrada el passat 15 d'octubre a Barcelona, i posteriorment es va cedir a una desena de famílies que havien estat desnonades o no tenien mitjans per procurar-se un habitatge.

L'acte del jutge d'instrucció recalca la "indefinició" que pesa sobre l'edifici ocupat, que va ser adquirit per Cajamar per rescabalar-se del deute contret pel promotor -en allò que equivaldria a una dació en pagament-, sense que hagin finalitzat les obres de construcció, que es desconeix quan van ser aturades.

A més, el jutge assenyala que l'edifici té altres propietaris -entre ells dos baixos i dotze places d'aparcament- que no han formulat denúncia i amb els quals Cajamar ni tan sols s'ha posat en contacte amb vista a executar la finalització de les obres.

A aquesta indeterminació se suma, segons l'opinió de Tabarés, el fet que el propi director territorial de Cajamar a Catalunya i Balears "no ha ofert una versió clara sobre les seves intencions immediates respecte dels pisos objecte d'actes" en la seva declaració de divendres passat davant del jutge instructor.

En el seu acte, el magistrat apel·la a la jurisprudència que assenyala que el dret civil disposa de "procediments alternatius per tutelar la possessió" i a la doctrina que defensa que la penalització de l'ocupació és contrària "als principis d'intervenció mínima, subsidiarietat i última ràtio del dret penal".

Per aquest motiu, recorda als propietaris que, per fer valer els seus drets, disposen dels mitjans ordinaris establerts per la llei, a través dels procediments civils o administratius.

Nou escenari

En el seu escrit el jutge destaca allò "innovador" del cas que té a les seves mans, amb un "escenari" diferent al d'altres ocupacions, atès que en aquesta ocasió conviuen dos grups de persones clarament diferenciades: els que el passat 15-O van entrar a l'edifici abandonat i els que hi viuen, "com a única i provisional alternativa a la seva situació de carència absoluta de fet".

Així ho van exposar en la seva declaració com a imputats els habitants de l'immoble, que van aconseguir que l'"assemblea" d'indignats els assignés un dels pisos, a causa de les necessitats d'habitatge que presentaven, en algun cas després de passar diversos dies en llista d'espera, recorda el jutge.

Sobre els que inicialment van entrar a la casa, afegeix Tabarés, no es disposa de dades prou clares per identificar-los, ni és previsible que puguin obtenir-se.

Per al jutge Miguel Ángel Tabarés, és clar que les persones que van accedir a l'immoble de Nou Barris ho van fer sense autorització dels seus propietaris, però els que actualment viuen a l'immoble són "els successors en la possessió" de l'habitatge, de manera que, conclou, no mereixen imputació penal.