Activitat sísmica

Alerten que Catalunya pot patir un terratrèmol com el de Llorca

Les zones catalanes amb més sismicitat se centren al vessant del Pirineu i a la comarca de la Garrotxa

07.11.2011 | 18:49

El subdirector de coordinació i gestió d'emergències de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha explicat aquest dilluns que Catalunya podria patir un sisme amb un escenari similar al que hi va haver a la ciutat de Llorca l'11 de maig d'aquest any. Delgado ha assegurat que els índexs de sismicitat de Llorca són més elevats perquè la ciutat està ubicada molt més a prop del límit entre les plaques europea i africana. Tot i això, ha assegurat que Catalunya podria trobar-se amb un escenari similar al de Llorca si el focus del sisme es produís a l'àrea metropolitana. En aquest sentit, ha recordat que les zones amb més sismicitat són al Pirineu i la Garrotxa i, per tant, no són les més poblades de Catalunya.

El terratrèmol de Llorca ha centrat una de les ponències més destacables de la II Trobada de polítics i tècnics de Protecció Civil que se celebra a la capital del Bages aquest dilluns i dimecres. El responsable d'Emergències de l'Ajuntament de Llorca, Ricardo Villalba, ha descrit amb tot detall el procediment que es va dur a terme durant la catàstrofe i s'ha mostrat especialment dur amb alguns aspectes.

Villalba ha assegurat que Murcia no estava preparada per un terratrèmol d'aquella magnitud i ha denunciat que la legislació de l'Estat en cas d'emergències està "obsoleta". Segons el responsable d'Emergències de l'Ajuntament de Llorca, el terratrèmol que va viure la ciutat murciana ha posat sobre la taula algunes carències. Entre elles, ha assegurat que la legislació no contempla el desgast del personal de protecció o la necessitat de prolongar el campament de refugiats. De fet, Villalba ha recordat que el campament no s'ha tancat fins la setmana passada.

El responsable d'Emergències també ha denunciat que no existeix un catàleg dels serveis que l'Estat ofereix en cas d'emergència, com per exemple els serveis de l'exèrcit. O que no hi havia res previst sobre la protecció del patrimoni, entre molts altres aspectes.

La catàstrofe més gran de l'Estat després de la II Guerra Mundial

Amb una magnitud de 5.1 i precedit per un moviment sísmic de 4,5, el terratrèmol de Llorca ha estat la catàstrofe més gran que hi ha hagut a l'Estat després de la II Guerra Mundial. Hi van morir nou persones i 300 més van resultar ferides com a conseqüència del terratrèmol. De fet, avui dia hi ha unes 4.600 persones que encara no han pogut tornar als seus domicilis.

L'epicentre es va localitzar a la serra de Tèrcia, al terme municipal de la localitat murciana i va provocar danys entre cinc i deu quilometres al nord-est del casc urbà, una zona especialment habitada. El principal problema, segons Villalba, va ser poder allotjar totes les persones que havien estat afectades.

Escenari probable a Catalunya

El subdirector de coordinació i gestió d'emergències de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha assegurat que l'escenari que es va viure a Llorca no és pot descartar a Catalunya. Segons ell, el nivell de sismicitat de la ciutat murciana és més elevat que a Catalunya, però Delgado ha recordat que a que a Catalunya ja es produeixen moviments sísmics de 4 i 5 graus de magnitud al Pirineu, i que alguns d'ells són percebuts, tot i que en quant a la destrucció causada per un sisme com el de Llorca, caldria remuntar-se als segles XIV i XV.

Pla Sismicat

En cas que es produís un sisme com el de Llorca, Delgado ha explicat que a Catalunya existeix un Pla Especial d'Emergències Sísmiques (SISMICAT) que estableix unes possibles afectacions al territori en cas de sisme. Segons Delgado, "és un tipus de fotografia del què podria passar en cas de terratrèmol". Segons el subdirector de coordinació i gestió d'emergències de Protecció Civil, en cas real de sisme, un sistema automàtic de detecció de terratrèmols dispararia un avís que faria activar el procediment i es valoraria l'activació del Pla en fase d'alerta o emergència.

Segons Delgado, la resposta es focalitzaria en els àmbits de major afectació i l'activació de recursos molt locals, amb espais segurs de confinament fins aconseguir que els ciutadans poguessin tornar al seu domicili. Delgado distingeix dos tipus d'escenaris: el de Lorca, molt centralitzat en un municipi, o una afectació en un àmbit més metropolità i amb més ciutadans implicats.

Enllaços recomanats: Premis cinema