La Fiscalia va demanar ahir el desallotjament forçós de l'edifici del barri barceloní de Nou Barris que va ocupar un grup d'"indignats" si en el termini d'un mes no l'abandonen les famílies que hi viuen, que van exposar davant del jutge la precària situació social en què es troben.
El jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona, que té a les seves mans la decisió sobre el desallotjament, va escoltar un apoderat de l'entitat financera Cajamar, propietària de l'edifici després de rebre'l com a dació en pagament del promotor, i a vuit persones que van ser identificades per la policia com ocupants del bloc.
Sis d'aquestes vuit persones, que estaven citades a declarar com imputades, van admetre que viuen al edifici que va ser ocupat el passat 15 d'octubre al final d'una manifestació d'"indignats", a causa que la seva precària situació econòmica els impedeix accedir a un habitatge, segons que van informar fonts judicials.
Altres dos imputats van negar davant del jutge que visquin a l'edifici i van explicar que van ser identificats per la policia quan acudien al mateix per prestar suport als ocupants, en algun cas portant-los menjar, atès que pertanyen a moviments veïnals i de defensa del dret a l'habitatge.
Abans dels imputats, el jutge va tenir ocasió d'escoltar la versió de l'apoderat de Cajamar, entitat que ostenta la propietat de l'edifici des del mes d'agost passat, quan la va rebre en dació en pagament perquè el constructor no podia pagar la hipoteca de 3,4 milions d'euros que devia al banc des de l'any 2008.
L'apoderat de l'entitat financera va argumentar que pretenen recuperar l'edifici per vendre els pisos, tot i que Cajamar encara no s'ha posat en contacte amb cap immobiliària per donar-los sortida i tampoc ha encarregat una taxació per conèixer el valor exacte del bloc.
Després de les declaracions de les dues parts, el jutge va convocar una visteta per conèixer els arguments jurídics abans de decidir sobre el desallotjament de l'edifici, situat al carrer Almagro de Barcelona i que ha estat cedit pels "indignats" que el van ocupar a deu famílies desnonades o que no tenen habitatge.
Resolució amb garanties
En cas que resolgui ordenar el desallotjament forçós de l'edifici, el jutge, Miguel Angel Tabarés, va garantir a les defenses que els avisarà amb prou antelació, un tràmit que no és freqüent en les ordres d'aquest tipus.
En la compareixença, a la qual va poder assistir la premsa escrita en una insòlita decisió del jutge -atès que les diligències en instrucció no són públiques-, el fiscal va admetre la "difícil situació" dels ocupants i el context de crisi en què ens trobem, però va apel·lar al dret dels legítims propietaris de l'immoble.
El representant del ministeri públic es va cenyir a una "estricta aplicació" de la llei per sol·licitar al jutge que concedeixi un termini d'un mes als residents a l'immoble perquè l'abandonin voluntàriament i, en cas que segueixin als pisos, s'ordeni el seu desallotjament per la força pública.
De la seva banda, l'advocat de les famílies ocupants, Hibai Arbide, es va oposar al desallotjament i va demanar l'arxiu de la causa, al·legant que la propietat de l'immoble no tenia per què gaudir de protecció per la via penal, jurisdicció que segons la seva opinió ha de limitar-se a intervenir quan el bé ocupat constitueixi un habitatge o una possessió socialment reconeguda.
En aquest sentit, el lletrat va alertar que l'edifici portava anys buit i va proposar que els seus propietaris optin per la via civil per recuperar l'immoble, després de denunciar una "instrumentalització del dret penal" per part de Cajamar.
