la guspira

SALUT: MOVIMENTS FINANCERS I ESTANCAMENT LABORAL

03.11.2011 | 16:49
SALUT: MOVIMENTS FINANCERS I ESTANCAMENT LABORAL
SALUT: MOVIMENTS FINANCERS I ESTANCAMENT LABORAL

La conselleria de Salut continua negant-se a donar les línies mestres del seu pressupost pel 2012 i en particular a precisar si en el 2012 hi haurà més retallades, cosa que, d'altra banda, sembla evident.
Aquest desconeixement manté estancades les negociacions amb els funcionaris i treballadors adscrits a aquella conselleria, uns 41.000, dels quals més de 10.000 són interins.
Per part de la Generalitat, les negociacions són portades per l'home fort de la conselleria de Salut i el més descarat partidari d'una total privatització, Josep Prat Domènech, president de l'Institut Català de la Salut. Aquest manté un discurs eteri de reorganització, que no és cregut. Una font sindical va dir "finalment coneixem la trajectòria personal de Prat. Hi destaca una dura reestructuració de les drassanes gallegues Astano i també el seu paper en una multinacional nord-americana de serveis sanitaris. No ens el creiem. Només volem números: volem saber com serà el pressupost de l'any vinent".
Fins fa ben poc Prat ha dut a terme, sempre des de l'ombra, una complexa trajectòria en el si de la sanitat catalana, tant sota Jordi Pujol com amb el tripartit. Les cúpules polítiques coneixien des de fa anys la seva importància. La callaven i ara l'admeten. Per raons encara no del tot aclarides, no permetien que mai es parlés d'ell.
Ahir una font de la conselleria de Salut va informar a aquest diari que darrerament Prat ha mantingut contactes seguits amb Ignacio Riesgo, director a Espanya del Departament de Sanitat de Pricewaterhousecoopers (PwC), encara coneguda pel seu antic nom: Pricewaterhouse. La font afirma que Prat considera que aquesta gran multinacional és la que millor pot assessorar el procés de trossejament i privatització de tota la sanitat catalana, que Prat propugna.
Pel volum de facturació, PwC és la més gran empresa d'assessoria, intermediació, consultoria i assessorament del món. Segons Wikipedia, el 2008 hi treballaven 163.000 persones, en 153 països. Per tant, la seva xarxa de contactes empresarials i financers és excepcional. Aquell any va tenir uns ingressos agregats de 28.200 milions de dòlars.
Ignacio Riesgo, d'uns 60 anys, és un antic metge hospitalari, que des del 1983 es dedica a la gestió hospitalària. Va ser responsable del treball "Deu temes candents per a la sanitat espanyola pel 2011". En ell s'hi afirma que "el model històric de finançament (sanitari) ha fracassat a causa, en gran part, que aquest només funciona a base de periòdics sanejaments, consistents a 'posar el comptador a zero' per a, immediatament, generar més deute".
El director a Espanya de Pricewaterhouse és Carlos Mas Ivars, mentre que Joaquim Triadú Vila-Abadal és el soci responsable del sector públic del bufet de PwC a Catalunya. Destacat militant de CDC, Triadú fou secretari general, i després conseller, de la presidència de la Generalitat, sempre sota Jordi Pujol.
Precisament Pujol va efectuar diumenge unes significatives, o al·lucinants, declaracions al DdG. Afirmava que "s'haurà de veure si alguna d'aquestes reduccions de serveis es podien fer o no". Permet recordar una frase d'Emiliano Zapata. Quan li varen demanar si calia afusellar uns presoners o bé esbrinar què havien fet, va respondre "Primero fusilen, luego 'verigüen' ( per "averigüen"). Aquí les retallades poden matar i després veure's que eren evitables. Ara es pot cantar "Domani chi lo sa, domani sarà", si bé amb música fúnebre.
Pujol deixava clar que Mas, Prat i Boi havien llençat el carro pel pedregar sense tenir cap nord precís. En aquest sentit, cal dir que la posició privatista extrema de Prat no és compartida per molts metges de CDC. La troben maximalista i interessada. Una font de CDC ha manifestat que "Prat és un perill en si mateix". Afegint, "per racionalitat econòmica i de gestió, l'ICS s'ha de subdividir en diverses empreses. Però si això va acompanyat d'una política de privatització, com vol Prat, es generarà una oposició insuperable".
A la vegada, la duresa de Prat en les negociacions sanitàries ha fet que un grup de metges - on predominen les metgesses - reclami que el Sindicat de Metges es mantingui més ferm que mai en les seves reivindicacions. Acusen antics dirigents sindicals d'haver tingut una relació massa personal amb Josep Prat. Alguns metges, o més aviat metgesses, reclamen un congrés extraordinari del sindicat. Hi ha tema per dies i per setmanes, amb la data crucial del 20-N pel mig. De moment, l'única cosa certa és que aquest aventurisme i aquest nyigo-nyigo sanitaris, amb violinistes cada dia més coneguts i preocupants, no donarà cap vot a CiU. Ans tot el contrari, justament.

Enllaços recomanats: Premis cinema