Blog 
La casa de les dunes
RSS - Blog de M Àngels Bosch

L'autor

Blog La casa de les dunes - M Àngels Bosch

M Àngels Bosch

Llicenciada en Filologia i Lletres i doctora en Filologia Catalana. Biògrafa de Josep Pous i Pagès. Autora de diverses obres de recerca i treballs literaris.

Sobre aquest blog de Cultura

«La casa de les dunes» és la segona novel·la de l'escriptora M. Àngels Bosch, que ha decidit publicar-la per entregues al Setmanari de l'Alt Empordà, des d'aquest bloc d'Emporda.info. Fa just un any, l'autora publicava 'Camins entre vinyes', la primera obra d'...


Arxiu

  • 03
    Maig
    2015
    Cultura Empordà

    La casa de les dunes - Capítol LVIII

    Llibert s'havia incorporat al maquis l'any 1939 amb la Resistència francesa. Un home com ell, decididament contrari a la lluita armada, havia transigit quan a França havia entrat a formar part d’un grup de combat.

    S'acabava la guerra mundial i creia que les democràcies europees posarien fi al règim franquista. No fou així. La  lluita antifranquista que varen continuar els guerrillers és l'epígon de la Guerra Civil.

    Els grups resistents emboscats a les muntanyes catalanes properes a la frontera, els homes del bosc...


  • 30
    Abril
    2015
    Cultura Empordà

    La casa de les dunes - Capítol LVII

    1940
    Érem a casa. A Barcelona, em vaig trobar amb una ciutat trista, mig morta, amb totes les empremtes de la guerra.  

    Antoni anava a la Universitat i jo molt sovint a La Vinya. Vaig aconseguir amb el meu aval, però sobretot amb el d’Antoni, que Mateu pogués tornar. La Vinya iniciava una recuperació lenta. I, el que són les coses, la guerra d’Europa afavoria la demanda de vi, del nostre vi, que si no era tan bo com en  temps de Fèlix era prou sol·licitat pels qui la guerra impedia conrear la vinya.

    ...


  • 30
    Abril
    2015
    Cultura Empordà dunes Bosch casa

    La casa de les dunes - Capítol LVI

    París 1939
    Havia d’assistir a una reunió de partits polítics a l’exili. Hi anava com a representant a París de l’opinió anarquista i anarcosindicalista. Al despatx de la rue Bonapartet preparava un document que havia de recollir la trajectòria dels fets en què havia pres part o partit. Quant de temps de la meva vida hi havia enterrat. Quantes renúncies inútils...Elvira...

    La carta... la confessió que Angèlica és filla meva... Retrobar-nos aquí, a París,...


  • 31
    Març
    2015
    Cultura Empordà

    La casa de les dunes - Capítol LV

    Gener 1939


    L’acabament de la guerra es presentà molt més sobtadament del que havien previst. A mig matí, una telefonada a La Publicitat l’informava que les tropes franquistes ja eren a l’Ordal i a Garraf. Era el moment de marxar del país.

    Poc després de les cinc de la tarda del 22 de gener de 1939, Enric Soldevila va abandonar Barcelona. Conduïa el cotxe oficial d'un polític amic seu, diputat d'Esquerra Republicana, que seia al seu costat. Els altres seients eren ocupats per la muller i dues...


  • 31
    Març
    2015
    Cultura Empordà

    La casa de les dunes - Capítol LIV

    Gener de 1939

    Els franquistes són a prop de Barcelona. Antoni estava de molt bon humor. M'ha demanat que l’acompanyi al dinar que el rector de la Universitat organitza en començar l'any nou. Ens havíem de trobar a Orleans, al centre, i tot seguit anar a la finca on dinaríem . Abans de l’àpat els aficionats que ho volguessin, com Antoni, participarien a la cacera del faisà.

    A La Vinya, Fèlix i Mateu anaven a caçar la perdiu. Jo els seguia i participava. La caça em semblava la cosa més natural d...


  • 31
    Març
    2015
    Cultura Empordà

    La casa de les dunes - Capítol LIII

    Diari d’Angèlica

    Acabo d'escriure a Enric. No sé ben bé per què li he dit que malgasto l'herència. És una manera indirecta de fer-li saber que vivim bé, com abans de la guerra.  I això no és del tot cert. Alguna cosa ha canviat entre Antoni i jo. Si, fent  memòria, busco una causa, sempre vaig a parar allà mateix. Sempre el record em torna als dies de la seva desaparició i fugida. A partir d'aquest moment  no es podia treure el tema dels "incontrolats", com els anomena ell, ref...


  • 28
    Febrer
    2015
    Cultura Empordà

    La casa de les dunes - Capítol LII

    Diari d'Enric, 1938
    Acabava d'arribar a casa,  quan he sentit els  avions a sobre meu. Els tenim al damunt, ha dit algú. I just en aquell moment la casa ha tremolat. Les parets s’han inclinat , com si fossin de paper. He tingut la sensació que el terra s’obria. He tingut por. Els vidres de la meva cambra eren tots trencats.

    Se sentien crits. Han arribat les ambulàncies. Els altres se n’han anat al refugi. Jo m’he quedat a casa. M’he ficat al llit. Algú ha trucat a la porta. He sentit la veu d’una noia. He...


  • 28
    Febrer
    2015
    Cultura Empordà

    La casa de les dunes – Capítol LI

    Perpinyà, 2 d'agost de 1936                -..

    Enric, estimat amic,    
    Amb moltes dificultats i perills (que van resoldre els nostres amics), perquè  Falcó és el nom d’un home buscat i maleït, vàrem poder passar la frontera per Cervere, clandestinament, amb l’ajut d’uns guies misteriosos... obscuri sola sub nocte. Tot ha vingut tan de pressa... Se’ns va avisar, se’ns va alertar, se’ns va dir repetidament que marxéssi...


  • 28
    Febrer
    2015
    Cultura Empordà

    La casa de les dunes – Capítol L

    On era Antoni? Per què no telefonava? Se li feia insuportable l'espera a La Vinya. Feia dos dies que Angèlica no tenia notícies de Llibert. Va telefonar-lo. Tot en va. Després de nombrosos intents, va trobar-lo. No se sabia res de nou. Varen quedar de veure's al carrer de la Diputació.

    Al dia següent, a primera hora del matí, pujava al cotxe, al costat de Mateu, per anar  a l'estació de Figueres.  Mentre s'allunyava contemplà La Vinya. La casa que havia estat el refugi d'Elvira, ara, com un llegat que passa a u...


  • 03
    Febrer
    2015

    La casa de les dunes - Capítol XLIX

    Antoni Falcó havia passat el dia a la Universitat. Cap al tard, quan es disposava a deixar la feina i arribar-se al castell, sonà el telèfon.

    – Sí, digueu. –la centraleta li passà la línia. A l'altre cantó se sentia una veu que parlava extremadament baix.

    – Sóc jo, Antoni... han vingut ells... La FAI s'ha incautat del castell. No. No vinguis pas.

    – Vindré de nit per l'altra porta. M'entens?

    Antoni es dirigí al castell. Pensà que s'hi havia d'arribar encara que només fos per parla...