Blog 
Concurs de Relats de Sant Jordi
RSS - Blog de El calaix dels relats

L'autor

Blog Concurs de Relats de Sant Jordi - El calaix dels relats

El calaix dels relats

En aquest bloc trobareu tots els relats presentats al concurs de Sant Jordi de Regió7.cat, DiarideGirona.cat i Empordà.info. Tens temps per participar fins el 26 de maig. Els textos són lliures i giren a l'entorn d'un petó. Pots trobar les bases del concurs aquí: ...

Sobre aquest blog de Empordà

Els concursants opten a tres premis: ...


Arxiu

  • 27
    Maig
    2013

    Un dia a ran de mar. Per Ayla

    El restaurant on em triat per celebrar la festa de la meva graduació universitària és a ran de mar. A la taula del costat on estem dinant hi ha una colla de joves; nois i noies que mengen i riuen. El cap de taula és un home de cabell blanc que està absent a tot el què passa al seu voltant; ocupa un lloc a taula com un més de la colla, però s'aferra a una copa de vi que mai sacava de buidar perquè de tant en tant la va omplint i no participa de la conversa.
    L'observo i tinc el pressentiment que el seu pensament vola lluny ofegant-se amb la vida que segurament ell m...


  • 27
    Maig
    2013

    El petó de Sant Jordi. Per Camp de Mart

    Tota la meva vida recordaré aquell Sant Jordi tan especial.
    Aquella tarda la classe estava esverada, més del que era habitual.
    Anava a una escola publica on els nois, que normalment sempre eren uns busca borines,  xerraven a classe, molestaven i estudiaven més aviat poc. Les nenes, que eren més estirades, tampoc m’agradaven gaire. No els culpo, no es pot dir que jo fos una noia de tracte fàcil, més aviat al contrari.
    Aquell dia no paraven quiets, la senyoreta ens havia dit que sortiríem abans d’hora, era el dia de la Rosa i el Llibre i volia que anéssim...


  • 27
    Maig
    2013

    La font. Per Perseu

    La motxilla penjada en una espatlla, tot i que ja no portava l’entrepà ni l’aigua, semblava pesar més a cada passa. Les cames se li havien entumit al llarg dels quilòmetres. Per sort, en Miquel agafà el relleu de la bossa. Amb el matxet anava trencant les lianes i els esbarzers que se’ls hi posaven al davant, barrant el pas, però en Guillem cada  vegada tenia menys clar que estiguessin seguint la direcció correcta. De cop s’aturà, tragué el mapa de la butxaca del darrere dels texans però no sabia cap a on orientar-lo. Intentà trobar el sol rere les fulles però les ca...


  • 27
    Maig
    2013

    Junts, per fi. Per Little Angel

    Acaben les classes i arribo cansada a casa, obro la porta i veig al meu germà Raúl, parlant amb algú, el més segur és que pel mòbil.

    -Raúl, ja sóc a casa
    -Hola princesa
    -Princesa Jajajajaja -riu algú, tot seguit, se sent un cop sec.

    Entro a la sala i està meu germà amb els nois, Carlos, segurament el que s'ha rigut, s'està tocant el cap mentre el David li somriu pel bon cop que li ha donat, li somric còmplice mentre em sento.
    -Et dec una
    -No, aquesta te la regalo
    - ¿Es queden a dinar? - Li pregunto a...


  • 27
    Maig
    2013

    Desig. Una història qualsevol. Per Óliram

    ELLA
    A l’altre banda del passadís sento la seva veu, es greu i ressona mentre  parla per telèfon. D’aquesta manera sé que hi és. Tinc la necessitat  d’anar a veure’l  i passo pel seu costat.
    -Hola, bon dia-   dic amb un somriure d’orella a orella i amb ulls somiadors.
    Ell em mira de dalt a baix, em repassa,  i es va girant, telèfon en ma,  tot seguint la meva sortida per la porta  que alenteixo tot el que puc.
    Bé !, ho he aconseguit. Necessitava aquest contacte visual.
    El joc del flirteig em supera, m...


  • 27
    Maig
    2013

    El nen i el mar. Per Perseu

    En els seus tretze anys, l’Hug Wesper era un dels pocs nois que mai no havia vist la platja. Alguna vegada la mare li havia explicat que varen arribar al vell continent per mar, sols, guiats per una barqueta de fusta que navegava a la voluntat dels déus, com una barca de paper. Venien d’una illa blanca, perduda, llunyana, on el mar travessa quilòmetres per besar la seva arena. La mare no en parlava gaire... L’havien expulsada quan la panxa va deixar de cabre sota l’ampla gonella. I per a ella el mar s’havia fos, engolit per la terra, que a partir d’aquell dia va dominar les se...


  • 24
    Maig
    2013

    El petó de la vella. Per Pseudónim

    Fruit d’una nit boja, molt d’alcohol, records borrosos i una caixa vella de condons, Judes Masó va néixer nou mesos més tard al darrera d’una furgoneta mig tronada i de forma accidental al barri de Sants. Fill de la seva mare i de diversos possibles pares, el seu avi, membre important de l’opus dei i regidor a l’ajuntament de Barcelona pel Partit Popular, va acceptar donar-li el seu cognom. El nom el va triar el mateix avi vers del seu sentiment de traïció que sentia per l’aventura accidental de la seva filla. 

    Judes Masó, educat a l’escola Vairó de Barcelo...


  • 24
    Maig
    2013

    22 de desembre. Per Puma

    «Ja? No puc...» Et gires cap a l'altre costat després de trobar el mòbil a les palpentes i parar l'alarma. Les parpelles pesen com porticons de plom i la boca et queda entreoberta mentre la ment gairebé recupera el somni que t'han escapçat. Hi havia una noia que coneixies d'alguna cosa que et produïa una sensació d'angoixa i atracció alhora, d'amor i de terror, però no recordes res més, només impressions.

    El temps no et dóna treva i la música de l'alarma et torna a xisclar a les orelles. «No!» El pares definitivament i obres els ull...


  • 21
    Maig
    2013

    Un regal, una història. Per T. Malaxa

    La família Smith ens reunim cada dissabte per dinar. La diferència d’aquest ha estat ha estat un pastís. El meu aniversari, seixanta anys!.
    Després de bufar espelmes, un sis i un cero, en John, el meu marit, en Paul i la Catherine, els meus fills i la Helen, la meva neta van fer-me un regal. “Felicitats Margaret!, felicitats!, van dir tots al hora. Embolicat en una caixa gran, on vaig trobar un sobre rectangular i difícil d’obrir…Dos bitllets per una setmana a Catalunya!.
    Feia anys que volia anar-hi,i gràcies aquest detall vaig aconseguir-ho.
    Amb en John e...


  • 21
    Maig
    2013

    En tres actes. Per Virgínia Bach

    I

    El Mariano l’esperava, com altres vegades, a la vora del riu. Es mirava l’aigua sorollosa del desglaç, la crescuda freda que precedia els dies llargs i lluminosos. Les abelles brunzien amb insistència de flor en flor, i els ocells xisclaven i refilaven mentre s’enlairaven entre les branques verdes dels arbres que renaixien a les ribes. Tot tornava a la vida i una nova primavera s’obria pas a batzegades fermes i feia bategar els cors amb una força imparable. També com un batec les campanes tocaven a l’església del poble. Era diumenge i el seu repic anunciava la missa...